Vesta (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Retiro informació sense referències
Línia 1:
'''Vesta''' és la [[deessa]] de la llar en la [[mitologia romana]]. Correspon amb Hestia (Ἑστία) en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància.<ref>{{GEC|0070256|Vesta}}</ref> No es sap si el culte va deduir-se del culte grec o si ambues tenen arrels comuns anteriors. Vesta és filla de [[Saturn]] i d'[[Ops]] i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres. A l'antiquitat tardiva a Roma hi ha moltes representacions d'ella, seguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la [[torxa]], el plat de [[sacrifici]], el [[ceptre]] i el [[pal·ladi]].<ref>T. Fischer-Hansen, «Vesta», ''Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae'' {{la}} 5.1, pàgines 412-420 (en català: ''Lèxic iconogràfic de la mitologia clàssica)''</ref>
 
Els [[Cònsol romà|cònsols]] i [[Dictador romà|dictadors]] (magistrats) nous de Roma havien d'oferir al seu temple a l'inici i a la fi del seu ofici. Les noves [[Colònia romana|colònies romanes]] van encendre el foc al temple romà i transferir-lo al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.
Línia 5:
[[Fitxer:Rom vesta tempel.jpg|150px|thumb|Romasos del temple de Vesta al [[Forum Romanum]]]][[Fitxer:NERONE-RIC I 62-155505 VESTA.jpg|thumb|150px|Moneda de l'època de [[Neró]] amb Vesta i els seus atributs]]Se la representa per un [[cercle]], símbol de la totalitat, i el seu temple ''Aedes Vestae'', casa de la Vesta tenia una forma circular. Al temple, les [[Vestal|Vestals]], donzelles reclutades a l'edat de deu anys eren carregades a mantenir viu el foc. Una vegada l'any, celebraven les ''Vestalia'', una festa per a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. El primer dia de les Vestalia, era l'únic dia a l'any al qual el temple era obert a totes les dones. Com que la llar simbolitza també el forn de [[pa]], els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa padrona i prenien un dia lliure. A l'inici de les Vestalia, els molins i els ases que feien tornar-les, eren decorats de flors.<ref name = np />
 
Fora de la celebració anual, al quotidià se li invoca com canal de la reunió familiar, com mare tendra i disposada a la pau. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir a través de la realització del treball domèstic. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presència, amistosa i càlida. Les seves revelacions parlen sobre les necessitats del món interior: la llar que simbolitza la calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o de la comunitat.{{CC|data=juny de 2013}}
 
Tenia per àlies, Aio Locucio.{{CC|data=juny de 2013}} A l'interior dels temples no havia cap estàtua de la deessa, com que el foc simbolitzava la seva presència. Nogensmenys, a l'antiquitat tardiva a Roma hi ha moltes representacions d'ella, seguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la [[torxa]], el plat de [[sacrifici]], el [[ceptre]] i el [[pal·ladi]].<ref>T. Fischer-Hansen, «Vesta», ''Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae'' {{la}} 5.1, pàgines 412-420 (en català: ''Lèxic iconogràfic de la mitologia clàssica)''</ref>
 
Segons [[Titus Livi]] el seu culte s'hauria establert sota el regne de [[Numa Pompili]]<ref>[[Titus Livi]] [http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.1.shtml#20 ''Ab urbe condita'' {{la}}, llibre 1, 20].</ref> i va perdurar fins que el [[cristianisme]] va esdevenir [[religió d'Estat]] i que els altres cultes van ser prohibits. L'emperador [[Flavi Gracià]] va abolir oficialment el culte, segons les fonts, l'any [[382]] o [[394]].<ref name = np>August Friedrich von Pauly i altres, ''Der neue Pauly: Enzyklopädie der Antike,'' tom 12, Stuttgart, Ed. J.B. Metzler, 2003, pàgines 130-132, ISBN 3476014878 (en català: ''El Pauly nou: enciclopèdia de l'Antiquitat)''</ref>
 
==Referències==
{{Referències|2}}