Diferència entre revisions de la pàgina «Dret»

56 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Corregit: així com també (redundància) -> i també
m (Revertides les edicions de 84.127.88.68 (discussió) a l'última versió de 80.58.250.78)
m (Corregit: així com també (redundància) -> i també)
Dins del dret s'hi distingeixen grups de normes que, al referir-se a sectors individualitzats de la vida social i per sostenir-se en uns principis comuns i tenir una coherència interna es diferencien dels altres grups i formen les branques autònomes del dret. Cada part de la ciència jurídica dedicada a l'estudi d'aquestes branques forma les corresponents disciplines jurídiques com la ciència del dret internacional o el dret penal.
 
L'autonomia d'una branca del dret així comi també de la corresponent ciència jurídica és relativa. L'objecte i el mètode científic són uniformes i tant en doctrina com en pràctica hi ha influència mútua entre parts. Un procés d'especialització és necessari. No ho és tant però la parcel·lació en el camp del dret, ja que escurça la perspectiva del jurista i fomenta les diferències així comi també l'exageració de defensa aferrissada de l'autonomia.
 
Diferències pràctiques:
 
=== Dret públic i dret privat ===
* '''Dret públic'''. Existeix de l'exercici de poder de l'estat. Les regles van dirigides a regular l'organització i l'activitat de l'estat així comi també les relacions entre aquest i els particulars.
* '''Dret privat''' és aquell que regula les relacions entre particulars. L'estat però no hi actua com a forma amb poder. Pot establir això si relacions entre el particular i l'estat.
 
L'activitat desplegada per un estat per tal d'aconseguir els seus fins és l'administració i també ho són els seus òrgans creats per a l'execució.
 
La necessitat de disposar per part de l'administració d'un marge de llibertat d'acció així comi també garantir la seguretat ciutadana respecte l'acció de l'administració impulsa el sorgiment del conjunt de normes del dret administratiu.
 
El risc que corre aquesta tipologia de dret és l'arbitrarietat:
Instrument de l'estat per a garantir un ordre jurídic en què es castiguen diversos conflictes amb penes criminals (sancions). L'estat és responsable d'assegurar que és i que no és delicte. L'estat també protegeix a la col·lectivitat mitjançant la submissió dels "perilloses" a mesures estrictes de seguretat.
 
El conjunt de normes, els delictes i les penes així comi també les mesures de seguretat formen part del dret penal. És d'importància notòria pels ciutadans. El dret penal té dos principis bàsics:
* La primacia de la seguretat jurídica.
* Criteri de moderació de penes: exclou les penes bàrbares com l'aplicació de patiments innecessaris. Només es pot castigar segons normativa vigent.
* La criminologia (biologia i sociologia criminal), la penologia (estudi de les penes)o l'estadística criminal (recopilació de dades numèriques sobre crims) així comi també la crimalítica i la política criminal són mètodes relacionals d'alguna manera amb el dret penal.
 
=== Dret processal ===
 
=== Dret laboral ===
És una branca ja consolidada reflex de l'adaptació de la disciplina del dret a les noves circumstàncies. Ve donada per la prestació de serveis per compte aliena. La innegable desigualtat entre treballadors i empresaris així comi també la impossible negociació individual amb el patró durant la revolució industrial van provocar el naixement i consolidació d'aquesta branca.
 
El contracte de serveis dóna lloc al "contracte de treball". El treball per compte aliena i la seva legislació espacial van acabar de perfilar les característiques del dret.
1.134.245

modificacions