Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
{{confusió|Historicisme arquitectònic}}
L''''historicisme''' (en [[alemany]], ''historismus'') designa aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del [[romanticisme]] alemany. [[Ernst Troeltsch]] definí a ''Der Historismus und seine Probleme'' (1922), l'historicisme com ''«la historització fonamental de tot el nostre pensament sobre l'home, la seva cultura i els seus valors.»'' A parer seu, no és l'esperit humà el qui dóna sentit als [[pensament]]s i els [[valor (axiologia)|valors]]s, sinó que és el context històric el qui els determina.
 
El concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[Present (temps)|present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. ([[Troeltsch]]), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]].
L'historicisme ha estat denunciat per diversos pensadors conservadors alemanys del segle XIX ([[Carl Schmitt]], [[Karl Löwith]] i [[Hans Blumenberg]]) com una forma actual de la [[secularització]] que atorga a la història un paper equivalent al que anteriorment tenia [[Déu]]. [[Léo Strauss]] a ''Dret natural i història'' és un exemple d'aquest plantejament que considera l'historicisme com un [[relativisme]]. En aquest sentit seria un component fonamental del [[nihilisme]] contemporani.
 
L'historicisme, entès com la hipòtesi segons la qual la història és un criteri que permet predir els esdeveniments futurs, fou criticat pel filòsof [[Karl Popper]] a ''Misèria de l'historicisme'' (1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" subjaccentssubjacents a l'evolució de la història''".
 
== Vegeu també ==
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* [[Karl Popper|Karl R. Popper]], ''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid, 1981
 
{{Commonscat}}
{{esborrany d'història}}
 
218.993

modificacions