Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí'''
Conegut per la seva pietat i devoció i per la seva equitat a l'hora de repartir el botí, quan el [[10 de juny]] del [[721]] el valí [[As-Samh al-Khawlaní]] va morir a la [[Batalla de Tolosa (721)|Batalla de Tolosa]] lluitant contra el duc [[Odó el Gran]], Eudó o Eudes d'Aquitània, els seus soldats el varen proclamar nou valí. La seva primera decisió fou posar a resguard les restes de l'exèrcit a [[Arbuna]], la qual cosa no devia ser fàcil, ja que la retirada quedava tallada per la fortalesa de [[Carcassona]].
L'agost del mateix any, el valí d'Ifríqiya va acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, tot nomenant [[Anbassa al-Kalbí]] nou valí. Després de la destitució d'[[Al-Hàytham al-Kilabí]], el nou valí, [[Muhàmmad al-Aixjaí]], el va designar novament valí, per ordre del [[califa]] de [[Damasc]], [[Hixam ibn Abd-al-Màlik]], l'any [[730]]. El nou valí comptava amb el suport califal per prosseguir l'expansió musulmana cap al nord, a [[Ifranja]] (França), el que implicava trencar la treva que des del [[725]] o [[726]] es mantenia amb el duc (semi-independent) d'Aquitània, Odó. Aquell any i el següent va enviar expedicions a [[Astúries]].
Línia 18:
Una vegada fet públic el tractat amb els [[Ducat d'Aquitània|aquitans]], [[Uthman ibn Naissa]] es va declarar contrari a la manera com les autoritats àrabs del valiat tractaven els [[berber]]s a la regió de [[Sartàniya]] (o Sirtàniya)<ref>El territori dels antics [[ceretans]] o [[Ceretània]] que en àrab inclou, a més de la [[Cerdanya]], altres valls pirinenques</ref> en defensa dels quals va envair aquesta regió. Les guarnicions de la zona, que estaven formades per àrabs del nord, van resistir l'escomesa, recolzades per la població local hispanoromana o pels gots (o pels dos grups), però van acabar derrotades i Munussa esdevenir el senyor de la regió. [[Anambad]], probablement bisbe d'[[bisbat d'Urgell|Urgell]], va ser condemnat a morir a la foguera per haver col·laborat amb els àrabs doncs se suposa que l'autoritat moral del bisbe va influir en l'hostilitat de la població local als berbers. Tot i que és l'únic cas conegut, probablement no va ser l'únic represaliat.
La notícia de la rebel·lió va arribar a [[Còrdova]], on residia Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, ja avançat l'any 731. El fet era tan alarmant que el valí no va dubtar a trametre un [[esquadró]] de [[cavalleria lleugera]] sota el comandament del general sirià [[Gedhi ibn
==
{{Principal|Batalla de Tours}}
El 732 es va escollir la ruta de [[Pamplona]] i [[Roncesvalls]] per penetrar en el ducat aquità, tot avançant per l'antiga via romana cap a Bordeus, ciutat que va ser presa i ocupada després de la [[batalla de Bordeus]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide |url=http://books.google.es/books?id=3VG_6McX9u8C&pg=PA45&dq=732+Bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=TCpLUtCvKoLcswbm5YGoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=732%20Bordeaux&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=45 |isbn=184603230X}}</ref> Tot el país al sud del riu [[Garona]], o a la vora d'aquest riu, va ser saquejat amb virulència durant algun temps. Odó [[batalla de la Garona|els va sortir a l'encontre]] quan els invasors creuaven la Garona, però va ser derrotat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va avançar imparable cap a [[Angulema]] i [[Poitiers]], ciutat que va ser saquejada. El duc aquità es va veure precisat a recompondre la seva relació amb Carles Martell, al qual no solament va sol·licitar la pau, sinó que li va oferir la submissió i li va demanar ajuda per fer front als musulmans. Carles Martell, que ja s'havia retirat del ducat (probablement avançat l'any 731), va enviar ràpidament un exèrcit.
| |||