Possessió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Les '''possessions''' són les grans finques rurals a [[Mallorca]]. Equival al [[mas]] o [[masia]] catalans i al [[lloc]] [[Menorca|menorquí]], i és la denominació que, des del [[segle XVI]], s'imposà sobre els antics noms genèrics d'origen àrab, les alqueries i els rafals, o català, masos i honors. Sovint el nom de les antigues alqueries fou substituït pel nom del propietari precedit de la partícula 'son', provinent de 'açò d'en', denotatiu de propietat.
Els propietaris de les possessions eren denominats [[senyor (possessió)|senyors]], i, en el cas de les possessions grans i molt grans, majoritàriament formaven part de la noblesa terratinent. Històricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comerç del blat i de l'oli, els productes bàsics de la [[Mallorca]] tradicional.
Els propietaris arrendaven les possessions als ''amos'', que eren, per tant, els arrendataris pagesos que explotaven les grans possessions. La seva posició era benestant i solien ésser uns fidels aliats de la noblesa o dels senyors ciutadans. La dona de l'amo era la madona, que tenia importants tasques organitzatives dins la possessió.
Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes [[quarterades]] de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers. Però ja en el segle XVIII i XIX es configura una pagesia propietària, molt activa, que acabarà essent el sector més dinàmic a partir de la dimensió exportador i girada als mercats europeus de l'agricultura mallorquina.
Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els [[missatge (possessió)|missatges]] eren els jornalers estables de la possessió.
| |||