Mà major: diferència entre les revisions

19 bytes afegits ,  fa 9 anys
{{FR|data=octubre de 2013}} {{MI}}
(Estaments socials a la Corona d'Aragó)
 
({{FR|data=octubre de 2013}} {{MI}})
{{FR|data=octubre de 2013}}
{{MI}}
Als territoris de la Corona d'Aragó (1162-1715) el tercer estament important, políticament parlant, de la societat era el patriciat, l'aristocràcia del diner, que va tendir a equiparar-se amb la petita noblesa, va impulsar la institucionalització dels municipis i va aprofitar la seva posició privilegiada per assegurar-se el control dels governs municipals des dels inicis, tot i ser un grup demogràficament minoritari en el medi urbà.
 
Servint-se d'aquesta plataforma política, el patriciat va monopolitzar també la representació a les Corts dels homes de les viles i les ciutats del reialenc, l'anomenat braç reial, els quals formaven un cos social divisible en tres estrats:
* La mà major, constituïda per aquests patricis, dits pròpiament ciutadans.
* La mà mitjana, integrada per mercaders i gent de professions liberals de categoria (juristes, notaris, cirurgians).
* La mà menor, que agrupava el conjunt dels menestrals.
 
''''''== La mà major, els ciutadans''':''' ==
La mà major, constituïda per aquests patricis, dits pròpiament ciutadans.
 
La mà mitjana, integrada per mercaders i gent de professions liberals de categoria (juristes, notaris, cirurgians).
 
La mà menor, que agrupava el conjunt dels menestrals.
 
''''''La mà major, els ciutadans''':'''
 
Encara que originàriament es van enriquir amb el comerç, la indústria o l'administració reial, els ciutadans de l'època de la plenitud de la Corona tenien en comú amb l'aristocràcia militar la condició de senyors, titulars de terres i jurisdiccions. A la segona meitat del segle XIV els ciutadans posseïen uns 4.000 focs.
884.778

modificacions