Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Louis XII de France.jpg|right|thumb|Imatge de Lluís XII de França.]]
'''Lluís XII de França ''' o ''' Lluís II d'Orleans''' ''eldit “el Pare del Poble''Poble” ( [[Blois]], [[27 de juny]] de [[1462]] - [[París]], [[1 de gener]] de [[1515]] ), '''fou [[duc d'Orleans]]''' i '''[[duc de Valois|Valois]]''' ('''[[1465]]-[[1515]]'''); '''[[rei de França]]''' ('''[[1498]]-[[ 1515]]'''), '''[[duc de Milà]]''' ('''[[1498]]-[[1512]]''') i '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1501]]-[[1504]]''').
 
== Orígens familiars Família==
Nasqué el [[27 de juny]] de [[1462]] sent fill del [[duc]] [[Carles I d'Orleans]] i la seva tercera esposa [[Maria de Cleves]]. Era nét per línia paterna del [[duc]] [[Lluís I d'Orleans]] i [[Valentina Visconti]], i per línia materna del duc [[Adolf II de Cleves]] i [[Maria de Borgonya i de Baviera|Maria de Borgonya]]. Per línia paterna era besnét del [[rei]] [[Carles V de França]] i cosí alhora de [[Carles VIII de França]].
 
Es casà el [[1476]] amb la princesa '''[[Santa Joana de Valois|Joana de Valois]]''', filla del [[rei]] [[Lluís XI de França]] i [[Carlota de Savoia]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el [[1498]].
=== Origen del sobrenom ===
 
Els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] van acordar per unanimitat concedir-li el títol de ''Pare del Poble''.
Es va casar, en segones núpcies, el [[8 de gener]] de [[1499]] a [[Nantes]] amb la [[duquessa]] '''[[Anna de Bretanya]]''', viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:
* la princesa [[Clàudia de França (1499-1524)d'Orléans|Clàudia de França]] ([[1499]]-[[1524]]), casada el [[1514]] amb '''[[Francesc I de França]]'''
* la princesa [[Renata de França]] ([[1509]]-[[1575]]), casada el [[1528]] amb el [[ducHèrcules deII Ferrara|ducd'Este]] '''([[Hèrculesduc IIde d'EsteFerrara]]''')
* un fill sense nom ([[1508]])
* un fill mort al néixer ([[1512]])
 
El [[9 d'octubre]] de [[1514]] es casà, en terceres núpcies, a [[Abbeville]] amb la princesa '''[[Maria Tudor i de York|Maria Tudor]]''', filla d'[[Enric VII d'Anglaterra]] i [[Elisabet de York]]. D'aquesta unió no tingueren fills.
 
== Duc d'Orleans i Valois ==
[[Fitxer:Valois-Orléans.gif|right|thumb|230px|Escut de la [[Dinastia Valois|Branca Valois-Orleans]]]]
El [[1465]] alen quedar-se orfe fou adoptat pel rei [[Lluís XI de França]], alhora que rebia els títols dels ducats de Valois i d'Orleans.
 
El [[1484]] descontent amb la regència d'[[Anna de França]] participa en l'anomenada ''Guerra Folla'' que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu espòs. Finalment fou fet presoner a la [[batalla de [[Saint-Aubin-du-Cormier]] el juliol de [[1488]]. Després de tres anys de presó fou indultat pel seu cosí Carles VIII i va continuar al costat seu durant les [[Guerres d'Itàlia]], tot i que fracassà en els seus plans per fer-se amb el [[ducat de Milà]].
 
== Núpcies i descendents ==
Es casà el [[1476]] amb la princesa '''[[Santa Joana de Valois|Joana de Valois]]''', filla del [[rei]] [[Lluís XI de França]] i [[Carlota de Savoia]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Lluís n'aconseguí el divorci el [[1498]].
 
Es va casar, en segones núpcies, el [[8 de gener]] de [[1499]] a [[Nantes]] amb la [[duquessa]] '''[[Anna de Bretanya]]''', viuda del seu cosí Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:
* la princesa [[Clàudia de França (1499-1524)|Clàudia de França]] ([[1499]]-[[1524]]), casada el [[1514]] amb '''[[Francesc I de França]]'''
* la princesa [[Renata de França]] ([[1509]]-[[1575]]), casada el [[1528]] amb el [[duc de Ferrara|duc]] '''[[Hèrcules II d'Este]]'''
* un fill sense nom ([[1508]])
* un fill mort al néixer ([[1512]])
 
El [[9 d'octubre]] de [[1514]] es casà, en terceres núpcies, a [[Abbeville]] amb la princesa '''[[Maria Tudor i de York|Maria Tudor]]''', filla d'[[Enric VII d'Anglaterra]] i [[Elisabet de York]]. D'aquesta unió no tingueren fills.
 
== Ascens al tron ==
El [[1498]] a la mort de [[Carles VIII de França]] fou nomenat hereu seu i per tant ascendí al tron francès. Lluís II d'Orleans era el cap de la dinastia [[Orleans]] i el parent mascle més proper al rei difunt.
 
El mateix any aconseguí l'anul·lació del seu primer matrimoni per part del [[Papa]] [[Alexandre VI]], al concedir el duc d'Orleans a [[Cèsar Borja]], fill del Papa, el ducat de [[Valentinois]]. Aquesta anul·lació comportà que el rei es casés de nou amb [[Anna de Bretanya]], [[duquessa de Bretanya]] i vídua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legimitzarlegitimar el seu ascens al tron així com aconseguir mantenidamantenir unida a la corona l'important [[Ducat de Bretanya]].
 
El [[22 de setembre]] de [[1504]] el rei va firmar el [[Tractat de Blois (1504)|Tractat de Blois]], pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur [[emperador]] [[Carles I de Castella|Carles V d'Alemanya]]. Aquest casament suposava una possible unió de França amb l'Imperi i la [[Corona d'Aragó]], sempre que el rei no tingués descendència masculina, per la qual cosa els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] l'anul·laren. En aquell moment s'establí el casament de la seva filla Clàudia amb el cosí del rei, [[Francesc d'Angulema]], i futur rei [[Francesc I de França]]. Els [[Estats Generals de França]] de [[1506]] van acordar per unanimitat concedir-li el títol de ''Pare del Poble''.
 
== Guerres d'Itàlia ==
[[Fitxer:Northern Italy in 1494.png|right|thumb|Extensió del [[Ducat de Milà]] l'any [[1494]].]]
{{principal|Guerres d'Itàlia}}
Per l'ascendència de la seva àvia Lluís XII considerava que tenia drets sobre el [[ducat de Milà]], conduint el Regne de França novament a guerres a [[Itàlia]], ocupant el ducat el [[1499]]. Va obtenir diverses victòries però la unió de la ''Lliga de Venècia'', el Papa [[Juli II]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Ferran II d'Aragó]] i la [[Venècia|República de Venècia]], feu recular el seu exèrcit i les seves pretensions sobre Milà, del qual es veié obligat a marxar el [[1512]].
 
El [[1501]] aconseguí expulsar del tron el [[rei]] [[Frederic III de Nàpols]]. Aquest demanà ajuda al seu cosí [[Ferran el Catòlic]], el qual partí amb un estol vers el reialme italià i n'aconseguí expulsar el rei francès el [[1504]]. El comte-rei català però no retornà la corona napolitana al seu cosí sinòsinó que l'integrà a la [[Corona d'Aragó]].
 
Les Guerres d'Itàlia van provocar una pujada de preus i una debaluació[[devaluació]] de la moneda francesa. Això va comportar que els pagesos que tan sols tenien terres s'enriquissin venent els seus producutesproductes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova força en els [[estament]]s: la [[burgesia]].
 
La majoria de guerres dutes a terme per l'exèrcit francès es van desenvolupar a terres italianes però el [[1512]] [[Ferran II d'Aragó]] va conquerir el sud del [[Regne de Navarra]], integrant-lo a la [[Corona de Castella]].
 
Lluís XII de França va morir l'[[1 de gener]] deel [[1515]] a [[París]] i fou enterrat a la [[Catedral de Saint-Denis]].
 
 
{{commons|Category:Louis XII of France}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Duc de Valois]]''' i '''[[Duc d'Orleans|Orleans]]|abans=[[Carles I d'Orleans|Carles I]]|després=''reversió a la corona''|anys=[[1465]]–[[1515]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei de França]]|abans=[[Carles VIII de França|Carles VIII ''l'Afable'']]|després=[[Francesc I de França|Francesc I]]|anys=[[1498]]–[[1515]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Duc de Milà]]|abans=[[Lluís Maria Sforza|Lluís ''el Moro'']]|després=[[Maximilià Sforza]]|anys=[[1499]]–[[1512]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei de Nàpols]]|abans=[[Frederic III de Nàpols|Frederic III]]|després=[[Ferran III de Nàpols|Ferran III]]|anys=[[1498]]–[[1515]]}}
{{Finalitza taula}}
 
 
{{Reis de França}}
{{commons|Category:Louis XII of France}}
 
 
{{ORDENA:Lluis XII De Franca}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Lluis XII De Franca}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de França]]
[[Categoria:Ducs d'Orleans]]
219.357

modificacions