Gramàtica del català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 1:
{{Lingüística catalana|Gramàtica}}
La '''[[gramàtica]] del català''' és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la [[català|llengua catalana]].<ref name="INSTITUT">INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a. ed. Barcelona: IEC, 2007.</ref>
===Morfologia===
Línia 24:
Pel que fa a la morfologia del pronoms, cal diferenciar entre [[pronoms tònics]], o personals, i els àtons.
Els primers no presenten cap problema morfològic ja que, compten amb tres persones que varien depenent del nombre, i, algunes, del gènere, de la funció gramatical, del tractament i de la varietat dialectal catalana. Així doncs, ens trobem amb un paradigma flexiu pronominal tònic com el següent:<ref name="SOLÀ">SOLÀ, Joan. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries: 2002. 1 v. 3 v. </ref>
* ''jo''. 1ª persona del singular.
* ''mi.'' 1ª persona del singular, emprat darrera de preposició.
Línia 40:
* ''elles. ''3ª persona del plural femení.
Els [[pronoms febles]], en canvi, compten amb un paradigma flexiu més elaborat ja que varien depenent de la persona, el gènere, el nombre i de la funció sintàctica però també de la seva posició respecte al verb. Així doncs, un pronom feble que es trobi davant del verb es trobarà en posicició '''proclítica''', mentre que un que es trobi darrera, serà en posició '''enclítica'''. A més, si un pronom es troba en situació proclítica i davant d'una consonant, es diu que la seva forma és '''reforçada''', però, en canvi, si es troba davant d'una vocal, la seva forma és '''elidida. '''Al contrari, en posició enclítica, si el pronom està situat darrera d'una consonant (o d'una semivocal), es troba en forma '''plena''' però, si es troba darrera d'un verb acabat en vocal, es troba en forma '''reduïda'''.<ref
El ''diagrama I'' mostra totes les formes pronominals possibles. Els [[pronom]]s de la columna A s'usen quan el verb comença en [[consonant|consonan]]<nowiki/>t i els de la columna B quan el verb comença en [[vocal]].
Línia 161:
==[[Fonologia del català|Fonologia]] ==
La fonologia és la branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llurs alteracions sistemàtiques.<ref
====Vocalisme====
Línia 310:
Val a dir que, de la mateixa forma que en el vocalisme, el consonantisme compta amb [[fenòmens de contacte consonàntics]].
====Prosòdia<ref
L'accent fònic català només pot recaure en les tres últimes síl·labes del mot donant, així, paraules [[agudes]], [[planes]] i [[esdrúixoles]]. Aquest accent fonètic, si segueix les [[normes d'accentuació catalanes]], es converteix en un accent gràfic. Ara bé, també existeix un accent fònic secundari que varia en funció de la morfologia, provocant que es situï en el radical de l'esquerra en [[paraules compostes]], en les [[paraules derivades]] amb [[prefix àton]] i en els adverbis formats amb el [[prefix]] ''-ment''. A més, cal tenir en compte que el nucli sil·làbic català és una vocal, per la qual cosa, l'accent del mot sempre caurà sobre una vocal.
| |||