Pasqual II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Paschalis II}} a partir de vi:Giáo hoàng Pascalê II |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu3|el Papa de l'
{{Infotaula Papa
|Papa=Pasqual II
|Nom=Rainer de Bleda
|Retrat=B Paschalis II.jpg
|Abans = [[Urbà II]]
|Després = [[Gelasi II]]
|Papat = [[13 d'agost]] de [[1099]]–[[21 de gener]] de [[1118]]
|Escut =
|Lema =
|Data de naixement = [[1050]]
|Lloc de naixement = [[Bleda]], [[Marca de Toscana]], [[Sacre Imperi Romanogermànic]]
|Data de defunció = [[21 de gener]] de [[1118]]
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[
}}
Era [[monjo]] d'un monestir [[Orde de Cluny|cluniacenc]] situat a la [[Toscana]] quan va ser nomenat [[cardenal]] per [[Gregori VII]] en [[1076]].
Durant el seu regnat va continuar amb la lluita pel dret d'investidura, i amb aquest objectiu va instar al segon fill de l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] a sublevar-se contra el seu pare.
El [[1105]], el sublevat [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]] va convocar una [[Dieta]] a [[Magúncia]] per solucionar l'enfrontament amb el seu pare, que va finalitzar amb l'abdicació de Enric IV a favor del seu fill Enric V.
Per l'Església, la caiguda d'un rival de la talla d'Enric IV va ser tan important que Pasqual II, creient que significaria el final del "[[conflicte de les investidures]]", va cometre el greu error de reconèixer a Enric V sense exigir-li abans el reconeixement que el dret a investir eclesiàstics era privatiu del pontificat.
Linha 27 ⟶ 28:
Aquest enfrontament va prosseguir fins que, en [[1110]], Enric V es va dirigir cap a [[Roma]] al capdavant de tot el seu exèrcit amb la intenció de fer-se coronar emperador per Pasqual II.
El
Però en conèixer els termes de l'acord, es va produir un aixecament popular que va obligar a Enric a abandonar Roma emportant-se a Pasqual II com a presoner. Al cap de seixanta dies de presó, el Papa va cedir davant l'emperador mitjançant la firma d'un tractat en el que acceptava la investidura imperial, el coronava emperador i es comprometia a no excomunicar mai Enric V.
Les condicions acceptades per Pasqual II van provocar una ona d'indignació entre els partidaris de la [[reforma gregoriana]], que van aconseguir que en un concili celebrat a [[Lletra]] el [[1112]] es declaressin nuls els termes del acord per posteriorment, en un altre concili celebrat a [[Vienne]],{{text imprecís}} excomunicar a Enric; encara que Pasqual no va confirmar l'excomunió al considerar que seria trencar la seva promesa.
El [[1113]], Pasqual va reconèixer l'[[Orde dels Hospitalers de Sant Joan]].
Cap al final del pontificat, en [[1115]], va morir la comtessa [[Matilde de
{{Papes}}▼
{{Commonscat|Paschalis II}}
▲{{Papes|4}}
[[Categoria:Papes de Roma del segle XI]]
[[Categoria:Dignataris cristians de la Croada pisano-catalana]]
[[Categoria:Monjos]]
[[Categoria:cardenals]]
| |||