Afer Dreyfus: diferència entre les revisions

54 octets eliminats ,  fa 10 anys
redacció
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1)
redacció
Línia 2:
L''''Afer Dreyfus''' o '''Cas Dreyfus''' fou un escàndol polític que va dividir [[França]] durant els darrers anys del [[segle XIX]].
 
== Història ==
El [[1894]] el Servei d'Intel·ligència francès descobreix,descobrí ena la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya, una carta sense signatura que anunciaanunciava l'enviament de documents secrets. La investigació arribaarribà a la conclusió que el capità [[jueu]] [[Alfred Dreyfus]], destinat ena l'Estat Major i d'origen [[jueu]], n'ésera el culpablel'autor, sense més indicisindici provatori que una lleu semblança cal·ligràfica.
 
Dreyfus ésfou arrestat el [[15 d'octubre]], en un ambient d'exaltat [[antisemitisme]], i empresonat ena la presó de Cherche-Midi. És sotmèsSotmès a consell de guerra i, el [[22 de desembre]], fou condemnat per traïció, expulsat de l'Exèrcit el [[5 de gener]] de [[1895]] i deportat de per a tota la vida al presidi de l'[[Illa del Diable]] ([[Guaiana Francesa|Guaiana]]).
 
En el judici, en Dreyfus mai no vahavia admetrereconegut les acusacions. Eli el procediment judicial vahavia mostrarmostrat greus irregularitats, com ara que Dreyfus hagués estat condemnat per un informe del Servei d'Intel·ligència que mai no va ser comunicat a la defensa, a més de contradiccions flagrants i manipulacions als nivells més alts, per la qual cosa la seva família va seguir intentant provar-ne la seva innocència. Aquestes denúncies d'irregularitats foren desqualificades, especialment per l'extrema dreta francesa, com a maniobres del grup de pressió jueu, deslleial amb França i que volia desacreditar l'Exèrcit i les més altes institucions de la nació.
 
El 1895 es produí un canvi de prefectura en el Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobrí que el veritable culpable era el major [[Ferdinand Walsin Esterhazy]] i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tanmateix, l'Esterhazy fou declarat innocent al 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris. Això va fer que el país es dividís radicalment entre els partidaris de revisar el cas -''dreyfusards''- i els de tancar-lo. En el grup dels ''dreyfusards'' es trobaven les [[esquerra (política)|esquerres]], de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries; d'aquests mitjans anti-''dreyfusards'' va sorgir el nacionalisme integrista de [[Charles Maurras]], que el mateix 1898 va fundar el moviment [[feixisme|feixista]] [[Action Française]].
Aquestes denúncies d'irregularitats eren desqualificades, especialment per l'extrema dreta francesa, com maniobres del grup de pressió jueu, deslleial amb França i que intentava desacreditar l'Exèrcit i les més altes institucions de la nació. Això va fer que el país es veiés radicalment dividit entre els seus defensors i els seus detractors.
 
[[Fitxer:J accuse.jpg|thumb|leftesquerra|Portada de la carta de Zola a ''L'Aurore''.]]
El [[1895]] es produeix un canvi de prefectura del Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobreix que el veritable culpable és el major [[Ferdinand Walsin Esterhazy]] i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència.
L'escriptor [[Émile Zola]], l'escriptor [[Octave Mirbeau]], el líder socialista [[Jean Jaurès]] i el radical [[Georges Clemenceau]] van encapçalar la causa dels ''dreyfusards'' a partir de la publicació el [[13 de gener]] de [[1898]] al diari ''L'Aurore'' d'una carta oberta de Zola al president de la República, [[Félix Faure]], titulada ''[[J'accuse]]'' («Jo acuso»), en la qual acusavareptava elal tribunal que vahavia jutjat el jutjarmajor Esterhazy d'haver-lo declarat innocentexonerat sabent que era culpable, i queaquest vaescrit tenirtingué l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert.
 
Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a [[Rennes]] el 30 de juny de 1899, en què novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a 10 anys de presó. El president de la República, [[Émile Loubet]], l'indultà al 19 de setembre, però el gest no reconeixia la innocència l'acusat (oimés, la confirmava, perquè l'indult treu la pena sense negar la culpabilitat). Dreyfus continuà lluitant perquè se li reconegués la innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906, quan la Cort de Cassació anul·là definitivament el judici. Fou reintegrat a l'Exèrcit amb tots els honors i es va retirar amb el grau de comandant.
Esterhazy és declarat innocent en [[1898]] a causa de la protecció dels militars reaccionaris. L'opinió pública francesa estava fortament dividida, per l'enfrontament entre els partidaris de revisar el cas -''dreyfusards''- i els de tancar-lo.
 
El 1914, ja tinent coronel, prengué el comandament d'una unitat de municionament en el curs de la [[Primera Guerra Mundial]]. Després de l'armistici, es retirà definitivament i morí al 1935.
En el grup dels ''dreyfusards'' es trobaven les [[esquerra (política)|esquerres]], de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries.
[[Fitxer:J accuse.jpg|thumb|left|Portada de la carta de Zola a ''L'Aurore''.]]
L'escriptor [[Émile Zola]], l'escriptor [[Octave Mirbeau]], el líder socialista [[Jean Jaurès]] i el radical [[Georges Clemenceau]] van encapçalar la causa dels ''dreyfusards'' a partir de la publicació el [[13 de gener]] de [[1898]] al diari ''L'Aurore'' d'una carta oberta de Zola al president de la República, [[Félix Faure]], titulada ''[[J'accuse]]'' («Jo acuso»), en la qual acusava el tribunal que va jutjar Esterhazy d'haver-lo declarat innocent sabent que era culpable, i que va tenir l'efecte d'una bomba.
 
Dels mitjans anti-''dreyfusards'' va sorgir el nacionalisme integrista de [[Charles Maurras]], que el [[1898]] va fundar el moviment [[feixisme|feixista]] [[Action Française]]. Aquell mateix any un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert.
 
Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a [[Rennes]] el [[30 de juny]] de [[1899]], en què novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a 10 anys de presó.
 
El president de la República, [[Émile Loubet]], li atorgà l'indult el [[19 de setembre]], però aquest indult no reconeixia la innocència de Dreyfus.
 
Dreyfus va seguir lluitant per demostrar la seva innocència, cosa que va aconseguir finalment el [[12 de juliol]] de [[1906]], quan la Cort de Cassació anul·là definitivament el judici. Fou reintegrat a l'Exèrcit amb tots els honors i es va retirar amb el grau de comandant. El [[1914]], ja tinent coronel, pren el comandament d'una unitat de municionament en el curs de la [[Primera Guerra Mundial]]. Després de la pau, va retirar-se novament fins a la seva mort el [[1935]].
 
== Vegeu també ==
Linha 31 ⟶ 23:
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alfred Dreyfus}}
* {{fr}} [http://www.capitainedreyfus.mulhouse.fr/ Commemoració de la rehabilitació d'Alfred Dreyfus en Mulhouse en ocasió de l'any Dreyfus]. {{fr}}
* {{fr}} [http://www.dreyfus.culture.fr/fr/plan-du-site.htm 1906 - Dreyfus rehabilitat]. {{fr}}
* {{fr}} [http://dreyfus.mahj.org/ Fonds Dreyfus] ([[Musée d'art et d'histoire du judaisme]]). {{fr}}
* {{fr}} [http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/Dreyfus/index.asp Informació a la pàgina de l'''Assemblée nationale'']. {{fr}}
* {{fr}} [http://gallica.bnf.fr/themes/PolXVIIIIr.htm Informació a la pàgina de ''Bibliothèque nationale'' de Francia]. {{fr}}
 
{{Enllaç AB|de}}
59.078

modificacions