redacció, de l'article francès
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: ampliació |
redacció, de l'article francès |
||
Línia 5:
El [[1894]] el Servei d'Intel·ligència francès descobrí a la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya una carta sense signatura que anunciava l'enviament de documents secrets. La investigació arribà a la conclusió que el capità [[Alfred Dreyfus]], destinat a l'Estat Major i d'origen [[jueu]], n'era l'autor, sense més indici provatori que una lleu semblança cal·ligràfica.
Dreyfus fou arrestat el 15 d'octubre, en un ambient d'exaltat [[antisemitisme]], i empresonat a la presó de Cherche-Midi. Sotmès a consell de guerra, el 22 de desembre fou condemnat per traïció, expulsat de l'
En el judici, en Dreyfus mai no havia reconegut les acusacions i el procediment judicial havia mostrat greus irregularitats, com ara que Dreyfus hagués estat condemnat per un informe del Servei d'Intel·ligència que mai no
El 1895 es produí un canvi de prefectura en el Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobrí que el veritable culpable era el major [[Ferdinand Walsin Esterhazy]] i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tanmateix, l'Esterhazy fou declarat innocent al 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris.
[[Fitxer:J accuse.jpg|thumb|esquerra|Portada de la carta de Zola a ''L'Aurore'']]
L'escriptor [[Émile Zola]], l'escriptor [[Octave Mirbeau]], el líder socialista [[Jean Jaurès]] i el radical [[Georges Clemenceau]] van encapçalar la causa dels ''dreyfusards'' a partir de la publicació el 13 de gener de [[1898]] al diari ''L'Aurore'' d'una carta oberta de Zola al president de la República, [[Félix Faure]], titulada ''[[J'accuse]]'' («Jo acuso»), en la qual reptava al tribunal que havia jutjat el major Esterhazy d'haver-lo exonerat sabent que era culpable, i aquest escrit tingué l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves, va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert.
Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a [[Rennes]] el 30 de juny de 1899, en què novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a 10 anys de presó. El president de la República, [[Émile Loubet]], l'indultà al 19 de setembre, però el gest no reconeixia la innocència l'acusat (oimés, la confirmava, perquè l'indult treu la pena sense negar la culpabilitat). Dreyfus continuà lluitant perquè se li reconegués la innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906, quan la Cort de Cassació anul·là definitivament el judici. Fou reintegrat a
El 1914, ja tinent coronel, prengué el comandament d'una unitat de municionament en el curs de la [[Primera Guerra Mundial]]; posteriorment comataé a la [[batalla del Chemin des Dames]]. Després de l'armistici, es retirà definitivament i morí al 1935. Al 1930, l'antic agregat militar a alemany a l'ambaixada parisenca, el coronel Schwartzkoppen, reivindicà finalment Dreyfus confirmant que el traïdor havia estat realment el major Esterhazy.
== Vegeu també ==
|