Marzban: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 8 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1906548 |
m Corregit: darrera -> darrere |
||
Línia 5:
Els marzpans eren funcionaris estretament subjectes a l'autoritat reial, encara que sovint per la distància i les comunicacions complexes gaudien d'una real autonomia en el seu territori de govern. El títol està testimoniat al segle IV.
El primer esmentat fou el ''marzpan'' de Beth Aramaye, sota [[Sapor II]] (Shapur II 310-379). Posteriorment es van crear els de Firuz Shapur ([[Anbar]]) i el de l'[[Eufrates]]. Al segle V apareix un ''marzpan'' a [[Nisibin]] que el [[504]] manava 7000 homes i un altra governava [[Amida (Armènia)|Amida]] (setge bizantí 504/505). Sota [[Cosroes I el Just]] (Khusraw I Anushirwan, 531-579) l'imperi es va dividir en quarts i els ''marzpan'' foren uns funcionaris militars i administratius d'alt rang, per
Els caps locals que van organitzar la resistència a la conquesta musulmana foren anomenats ''marzbans'' (Anbar, [[Madhar]] o [[Maysan]], [[Dasht-i Maysan]], [[Susa]], [[Isfahan]], [[Rayy]], [[Ardabil]], [[Fars]], [[Kirman]], [[Zarandj]], [[Nishapur]], [[Tus]], [[Sarakhs]] i [[Merv]]. Encara que es posible que alguns fossin ''marzbans'' o grans ''marzbans'', el nom els fou donat de manera genèrica pel seu caràcter de caps militars.<ref> a Fars el títol autèntic era ''shahridj'', a Isfahan ''padhghosban'', a Zarandj (Sistan) ''[[ishpabadh]]'', i a [[Gran Khorasan|Khurasan]] ([[Nishapur]], [[Tus]], [[Sarakhs]] i [[Merv]]) ''kanarang''.</ref> Al príncep [[heftalita]] d'[[Herat]], [[Badghis]] i [[Pushang]] se l'anomena com a ''marzban''. A Merv el nom de marzban va romandre per a un funcionari local iranià encarregat de recaptar els impostos als [[zoroastrians]]. També s'anomenava ''marzban'' al ''ishpabadh'' de [[Tabaristan]], i a altres nobles locals de rang inferior a aquesta regió. El títol de ''marzuban'' fou adoptat per alguns governadors perses com al-Marzuban ibn Wahriz, al [[Iemen]], però no va subsistir al domini musulmà.
| |||