Escopes d'Etòlia: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Corregit: darrera -> darrere
m (Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (1))
m (Corregit: darrera -> darrere)
Després de la pau que va posar fi a la guerra social, els etolis van romandre ocupats per lluites civils i per arranjar la situació, causada principalment pels deutes que ofegaven a la gent, Escopes i Dorimac foren nomenats per reformar la constitució ([[204 aC]]); cap dels dos nomenats tenia capacitat com a reformador; Escopes, al ser desautoritzat, se'n va anar a [[Alexandria]], on el ministre [[Agàtocles (ministre)|Agàtocles]], regent de [[Ptolemeu V Epífanes]] el va nomenar cap de l'exèrcit egipci a [[Celesíria]].
 
Inicialment va tenir èxit i va sotmetre [[Judea]] però després fou derrotat per [[Antíoc III el Gran]] a [[Panium]] i es va haver de tancar darreradarrere les muralles de [[Sidó]] on finalment es va haver de rendir per la fam (un intent de fer aixecar el setge per un exèrcit egipci de socors no va reeixir).
 
Tot i aquest fracàs va romandre en el favor de la cort egípcia i el [[200 aC]] fou enviat a Grècia amb diners per reclutar mercenaris, tasca que va acomplir amb eficàcia i va portar sis mil soldats a Egipte, molts d'ells etolis. La confiança en el suport d'aquests soldats, les seves habilitats i la riquesa acumulada, el van decidir a aspirar a la direcció dels afers d'Egipte que volia agafar per la força; descoberts els seus plans, el ministre [[Aristòmenes d'Acarnània]] va enviar contra ell una tropa que el va arrestar per sorpresa; portat davant el consell del rei fou condemnat a mort i executat a la presó a la nit ([[296 aC]])
1.166.425

modificacions