Glàndula salival: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint pronoms (5) |
m Corregit: darrera -> darrere |
||
Línia 6:
Formen unitats anatòmiques perfectament distingibles i se situen fora de la cavitat oral. El seu parènquima està dividit en lòbuls i lobels per mitjà de septes de teixit connectiu. Són glàndules túbulo-acinars i per tant tenen dues zones: secretora i excretora. La zona secretora pot ser serosa, mucinosa o seromucosa, i pot tenir cèl·lules mioepitelials que ajuden a impulsar la secreció cap als conductes. La zona excretora és activa, ja que modifica la saliva que passa pels primers conductes: conductes intercal·lars > estriats > intralobelars. Després vénen els conductes interlobelars > lobulars > terminals que són els que desemboquen a la cavitat oral. Secreten saliva en resposta a estímuls.
* [[Glàndula paròtide]]. Secreció serosa. És la més voluminosa, i se situa sota el conducte auditiu extern, davant l'apòfisi mastoide i estiloide, i
* [[Glàndula submandibular]]. Seromucosa. Per la seva mida mitjana és la que forma major quantitat de saliva (60%). Les cèl·lules seroses es posen com envoltant les mucoses. Les glàndules seroses són basòfiles i les mucinoses són eosinòfiles. Se situa a la porció lateral de la regió suprahioïdal just per sota de l'angle de la mandíbula. El seu conducte excretor, conducte de Warthon, desemboca a ambdós costats del fre lingual. Té la cel·la submandibular i es relaciona amb els vasos facials, nervi hipoglòs i nervi lingual.
* [[Glàndula sublingual]]. Mucosa. És la més petita i se situa al terra de la boca, per sota la mucosa del solc alveololingual. El seu conducte excretor, conducte de Bartholin, finalitza a ambdós costats del fre lingual per fora del [[conducte de Warthon]].
| |||