Diferència entre revisions de la pàgina «Mauront»

Sense canvi de mida ,  fa 7 anys
m
Corregit: darrera -> darrere
m (Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q609679)
m (Corregit: darrera -> darrere)
Només sortir el rei de Borgonya, el duc Mauront i els seus partidaris es van aixecar en armes complint amb el tractat secret concertat amb els musulmans, i els van entregar Avinyó i segurament [[Arle]],<ref> Continuador de Fredegari</ref> que si be s'hauria rendit per un acord, fou saquejada pels sarraïns. Després de creuar la barrera del Roine els musulmans es van estendre cap a [[Usès]], [[Viviers]], [[Valence]], [[Viena del Delfinat]], [[Lió]] i altres viles. Devic i Vaisette<ref>{{HGL}}</ref> fixen en quatre anys el temps que van durar aquestes devastacions (que serien segons ells del 533 al 536, però més probablement del 534 a 537). les cròniques contemporànies diuen que per arreu es veien esglésies destruïdes, monestirs arruïnats, viles i cases saquejades i castells derruïts a més de gran nombre de persones massacrades. Es pensa que fou en aquestos quatre anys que fou destruït el monestir de [[Lérins]] i foren martiritzats uns 500 religiosos; els sarraïns van devastar les ribes del Roine i fins al ''Saône''.
 
Carles Martel, al corrent de la devastació va aturar la guerra als saxons i va reunir ràpidament un exèrcit de francs i borgonyons i altres aliats i va sortir la primavera següent (possiblement la primavera del [[537]]). Va destacar una avantguarda manada pel seu germanastre el duc [[Khildebrand]] i altres generals. La guarnició àrab de Lió, que no esperava als francs, es va retirar cap a [[Avinyó]], principal fortalesa musulmana perseguits pels francs. Carles seguia al darreradarrere i quan va arribar Avinyó fou assetjada, cremada i conquerida i els defensors foren massacrats, dominant els francs tota la riba esquerra del Roine entre [[Lió]] i el [[Durance]]. Carles va creuar el Roine i va entrar a la [[Septimània]] musulmana creuant el país sense oposició, arribant davant de Narbona que va assetjar. Vegeu [[setge de Narbona (737)]].
 
Mauront i els seus partidaris haurien mantingut la revolta fins el [[739]] segons la crònica de [[Fredegari]], fins que foren derrotats decisivament prop d'Avinyó (739). Mauront es va refugiar als Alps i no se'l torna a esmentar.
1.154.433

modificacions