Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

El [[1469]] es a produí Valladolid la [[unió dinàstica]] entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre [[Ferran II d'Aragó]] i [[Isabel I de Castella]]. Els límits d'aquesta unió dinàstica quedaren configurats el [[15 de gener]] de [[1475]] quan ambdós monarques signaren la [[Concòrdia de Segòvia]] o ''Acuerdo de gobernación del Reino'' que delimitava les competències dels dos [[Reis Catòlics]] respecte del govern dels seus propis estats i donava naixement a una monarquia comuna, la [[Monarquia Catòlica]].<ref name=hispanica/><ref>[http://books.google.cat/books?id=bVv8XOXtg2EC&lpg=PA46&dq=&pg=PA45#v=onepage&q&f=true Bernal, Antonio-Miguel (2005), ''España, proyecto inacabado: Los costes/beneficios del imperio'', Marcial Pons Historia, pág.45]</ref> <ref>[http://books.google.cat/books?id=tRajacBoHZUC&lpg=PA128&dq=&pg=PA128#v=onepage&q=&f=true Fernández Álvarez, Manuel (1979), ''España y los españoles en los tiempos modernos'', Universidad de Salamanca, pág.128]</ref> En virtut de la Concòrdia de Segòvia no es produí una unió jurídica dels territoris sinó només la unió de les persones reials, que continuaren actuant com a sobirans en els seus respectius seus regnes, reservant-se els impostos del cada corona a per als seus assumptes interns quedant el saldo restant per a finançar els costos comuns de la monarquia, i no podent-se aplicar les lleis d'un territori en l'altre. Malgrat aquesta separació de jurisdiccions i que mai els [[Reis Catòlics]] usaren oficialment el títol de Reis d'[[Espanya (geografia)]], des de la resta d'Europa se'ls començà a identificar d'aquesta manera<ref>[http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento11351.pdf Sánchez Prieto, Ana Belén (2004), ''La intitulación diplomática de los Reyes Católicos: un programa político y una lección de historia'', III Jornadas Científicas sobre Documentación en época de los Reyes Católicos, pág.299]</ref> en tant en quantque actuaren amb una sola veu en política i projecció exterior.<ref>[http://books.google.cat/books?id=jf4NMjp_90MC&lpg=PA136&dq=&pg=PA137#v=onepage&q&f=true de Francisco Olmos, José María (2007), ''La moneda castellana de los Países Bajos a nombre de doña Juana (1505-1506)(1517). Medio de reivindicación de soberanía y propaganda de un golpe de Estado'', Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, págs.136-137]</ref> Però el matrimoni no reeixí a engendrar un successor masculí comú pels seus estats, doncs a la Corona d'Aragó la successió per via femenina no estava permesa. La mort d'Isabel I el 1504 i la subsegüent expulsió de Ferran II d'Aragó dels territoris de la Corona de Castella impulsaren a aquest darrer a engendrar un successor pels estats de la Corona d'Aragó. La mort de l'infant [[Joan d'Aragó i de Foix]] tot just acabat de néixer i la declaració d'incapacitat mental de la reina [[Joana I de Castella]] «la Boja» dugueren a la successió en la figura del futur [[emperador Carles V]], nét dels [[Reis Catòlics]]. D'aquesta manera la [[Casa d'Àustria]] -o dinastia Habsburg- es féu amb el domini tant de la Corona de Castella -i els [[regnes castellans d'Índies]]-, com de la Corona d'Aragó -amb els territoris italians-, com de diversos territoris centrals a Europa coneguts amb el nom d'[[Herència borgonyona]].