Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Corregit: de -> en
L'alfabetització s'ha definit i interpretat de múltiples maneres, que han evolucionat amb el pas del temps sota la influència dels treballs d'investigació i les prioritats en matèria de polítiques a nivell internacional i nacional. En totes les definicions hi ha un element comú fonamental: l'alfabetització encarna les competències de lectura i escriptura. Les nocions d'aritmètica elemental se solen considerar un complement o un component de l'alfabetització.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
En haver-se reconegut les limitacions que comporta una concepció de l'alfabetització basada exclusivament en les competències, en la segona meitat del segle XX s'ha tractat de posar l'accent en les utilitzacions i aplicacions de les competències en funció de modalitats "útils". En les dècades de 1960 i 1970, la noció d'«''alfabetització funcional''» ha anat cobrant un major arrelament tot posant deen relleu els nexes entre l'alfabetització, la productivitat i el desenvolupament socioeconòmic global. Recentment, s'ha centrat l'atenció en les modalitats d'utilització i aplicació de l'alfabetització en diferents contextos socials i culturals. Molts educadors han arribat a considerar l'alfabetització com un procés actiu d'aprenentatge que comporta una conscienciació social i una reflexió crítica susceptibles de facilitar l'emancipació de les persones i els grups per promoure canvis en la societat. Els treballs de l'educador brasiler [[Paulo Freire]] han integrat la noció d'aprenentatge actiu en contextos socioculturals particulars. Freire sosté que «''tota lectura d'una paraula va precedida per una lectura del món''». El terme alfabetització ha ampliat el seu significat fins a arribar a convertir-se en metàfora de molts tipus de competències. Alguns especialistes estimen que la noció més apropiada a la vida del segle XXI és la d'«''alfabetitzacions múltiples''», és a dir, competències elementals relacionades amb la tecnologia, la salut, la informació, els mitjans de comunicació, l'àmbit del visual, el camp de la ciència i altres contextos.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
Des de la dècada de 1950, les organitzacions internacionals -i més concretament, la UNESCO- han tingut un paper important en l'elaboració de polítiques relatives a l'alfabetització, recolzant-se en noves conceptualitzacions. Arran de la [[Segona Guerra Mundial]], la UNESCO va recolzar la propagació de l'alfabetització d'adults en el marc d'una tasca concertada per fer progressar l'educació bàsica. La primera enquesta mundial sobre l'alfabetització dels adults - que abastava més de 60 països - es va publicar el 1957, en una època en què els encarregats de l'elaboració de polítiques començaven a plantejar-se com l'educació i l'alfabetització podrien capacitar millor les persones per participar en una economia en curs de modernització i beneficiar-se'n. Aquesta publicació i altres estudis van contribuir a l'elaboració d'una definició estàndard de l'alfabetització que va ser adoptada per la Conferència General de la UNESCO el 1958:<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
1.113.680

modificacions