Diferència entre revisions de la pàgina «Giambologna»

Sense canvi de mida ,  fa 7 anys
m
Corregit: de -> en
m (Bot: corregint els apòstrofs (1) i ela geminada (6))
m (Corregit: de -> en)
Inicialment Giambologna es va haver de conformar amb encàrrecs de segona classe; el 1559 talla l'emblema dels Mèdici a l'escala del [[Palagio di Parte Guelfa]] que Giorgio Vasari estava renovant en aquest moment i l'any següent van crear un relleu en alabastre destinat al príncep [[Francesc I de Mèdici]] que representa l'''Al·legoria de Francesc I'', actualment conservat al [[Museu del Prado]] a Madrid.
 
Es remunta a 1560 el ''Bacus'' del [[Bargello]], el primer conjunt monumental de bronze de l'artista i en el mateix any va prendre part en el concurs per a la '''Font de Neptú''' a la [[Piazza della Signoria]] encarregada per [[Cosme I]], realitzada per [[Bartolomeo Ammannati]], encara que conscient de tenir poques possibilitats de guanyar, Giambologna sabia que era una excel·lent oportunitat per posar deen relleu les seves capacitats i, de fet, el model va ser jutjada molt positivament.
 
Poc després va rebre el prestigiós encàrrec de Francesc I, el grup de marbre amb ''Samsó i el filisteu''. L'obra recull clarament els models de Miquel Àngel en la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme sobretot en la representació d'animals, com els del balcó del [[Bargello]], entre les que podem veure un gall d'indii un mussol Després de la primera que va rebre el prestigiós càrrec de Francis I, el grup de marbre amb Samsó i el filisteo, que en la dècada dels setanta es va traslladar al pati del Casino di San Marco i es col loquen en una font amb un pedestal en els que es trobaven en alguns micos de bronze (una de les quals es conserva al Louvre de París). El llibre té clarament michelangioleschi models de la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme, el que li va fer molt intel·ligent en la representació d'animals, com els que Bargello veure a Verona, entre les que podem veure un gall d'indi, un gall d'indi i un mussol de la cova de la Villa Mèdici di Castello.
1.134.608

modificacions