Marià Aguilar i Casadevall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
==Biografia==
'''AGUILAR I CASADEVALL, Marià''' (Vic, 1810 - 1883)Bibliotecari episcopal.
Estudià la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, ciutat on s’ordenà sacerdot (1833). Amplià estudis de Filosofia a la UB, obtenint-hi el Batxillerat el 1845 i una regència per impartir classes de Física i Química. Al mateix any d’ordenació, se li adjudicà el Benefici de Nostra Senyora a la Catedral de Vic. L’any següent (1834) va entrar de Catedràtic de Filosofia del Seminari de Vic. A més, va ser director del Collegi de Segona Ensenyança de Vic (1845-1858), Prepòsit de l’Església de la Mercè (1847-1854) i director de la [[Biblioteca Episcopal]] (1847-1868).
 
Va ajudar a Antoni Maria Claret en els primers passos de la Congregació dels Missioners i va entrar en l’Oratori de Sant Felip Neri (1854-1859). D’aquesta etapa de l’Oratori li ve el reconeixement com a orador, i especialment de les seves intervencions com a Rector de la Mercè (1845-1854). Potser per això va ser l’orador escollit per exhortar als assistents en l’execució dels assassins de les noies de Folgueroles (1858). Davant dels reus ajusticiats pronuncià ''el Sensill discurs, que luego de ajusticiats los dos reos Pere Masferrer y Sebastiá Solá en lo mateix puesto ahont assessináren á sis noyas de Folgarolas, pronuncià lo Rt. P. Mariano Aguilar, altre dels sacerdots quels administráren los auxilis espirituals.'' Més tard, va ser regent de la Parròquia del Carme de Vic, període durant el qual acompanyà a monges terciàries a socórrer els soldats ferits en la guerra d’Àfrica. Com a resultat d’aquest fet, Isabel II l’agracià amb un benefici de concordat (1868).