Diferència entre revisions de la pàgina «Benvenuto Cellini»

m
Corregit: tal i com -> tal com
m (Bot: Traient 38 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q190116)
m (Corregit: tal i com -> tal com)
Una altra vegada, les intrigues de [[Pierluigi Farnese]], fill natural de Pau III, van obligar-lo a fugir de Roma vers Florència i [[Venècia]], i una vegada més va ser rehabilitat amb més honors que abans. En tornar d'una visita a la cort de Francesc I, amb trenta-set anys d'edat, va ser empresonat amb l'acusació (aparentment falsa) d'haver furtat durant la guerra les gemmes de la [[tiara]] pontifical. Va romandre un temps confinat al [[Castel Sant'Angelo]], va fugir, va ser recapturat i tractat amb gran severitat, passant un temps amb la por contínua de ser portat a morir al patíbul.
 
Finalment, però, va ser alliberat per intercessió de la muller de Pierluigi, i més especialment per la del Cardenal d'Este de [[Ferrara]], a qui va regalar una esplèndida copa. Durant un temps va treballar en la cort de Francesc I a [[Fontainebleau]] i [[París]]; però com considerava que la [[Anne de Pisseleu d'Heilly|duquessa d'Étampes]] estava en contra d'ell, i davant les intrigues de les favorites del rei no es podia usar l'espasa, tal i com havia fet amb els seus enemics romans, després de cinc anys de treballs sumptuosos i laboriosos i de recurrents gelosies i violències, va retirar-se amb gran disgust a Florència, l'any [[1545]]. Ací va continuar produint obres d'art i implicant-se en exasperants baralles amb l'escultor, de difícil caràcter, [[Baccio Bandinelli]].
 
La primera disputa entre els dos havia ocorregut pocs anys abans, quan el Papa Climent VII va encarregar a Cellini encunyar les seues monedes. Ara, en un altercat referent al duc Cosimo, Bandinelli va estigmatitzar Benvenuto amb la greu acusació de [[sodomia]], escridassant-lo ''Sta cheto, soddomitaccio!'' (Calla!, sodomitàs!). En la seua autobiografia, Cellini conta que s'hi va defensar més que negant l'acusació, declarant-se indigne de practicar aquesta divina i reial diversió. Certament, el seu art, que exalta la el cos de l'home jove, és testimoni de la seua estima per aquesta bellesa. [http://www.androphile.org/preview/Museum/Europe/rogue.htm Some of Cellini's homoerotic classical references]
1.123.232

modificacions