Flavi Honori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Honorius - Miliariense - RIC 0369.1.jpg|thumb
'''Flavi Honori'''
▲[[Fitxer:Honorius - Miliariense - RIC 0369.1.jpg|thumb|right|260px|Honori en una moneda encunyada durant el seu imperi]]
▲'''Flavi Honori''' (''Flavius Honorius'') ([[9 de setembre]] de [[384]] – [[15 d'agost]] de [[423]]) fou [[emperador]] de l'[[Imperi Romà d'Occident]] del [[395]] al [[423]].
== Ascens al tron ==
Era fill de [[Teodosi I el Gran]] i de la seva primera muller, [[Èlia Flacila]], i germà d'[[Arcadi]], emperador d'[[Imperi Bizantí|Orient]]. Fou nomenat [[cèsar (títol)|cèsar]] pel seu pare amb només dos anys, el [[386]], i [[august (títol)|august]] d'Occident, el [[393]], quan Teodosi es va negar a reconèixer [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] (que havia substituït [[Valentinià II]] per imposició del cap militar bàrbar [[Arbogast]]) com a emperador a l'oest.
Les forces de Teodosi van atacar ([[394]]) Arbogast i Eugeni, però foren derrotades a la vora del riu Fred (''Frigidus''), prop de la moderna [[Wippach]]. En un segon atac al mateix lloc, Teodosi fou més afortunat i mercès a la traïció d'Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victòria completa. Arbogast va fugir, però va ser acorralat als Alps i es va suïcidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb només vuit anys i mig.
A la mort del pare, el [[17 de gener]] del [[395]], Honori fou erigit emperador d'Occident, amb només nou anys i mig. El seu tutor fou el ''[[magister militum]]'' [[Estilicó]], un general vàndal, i durant aquells primers anys va residir a [[Milà]]. A [[Constantinoble]] hi va haver disturbis i tot seguit els visigots es van revoltar. Dirigits per [[Alaric I]], van envair [[Tràcia]], [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]], [[Tessàlia]] i [[Grècia]], on van entrar per les [[Termòpiles]] i van saquejar [[Atenes]] i [[Corint]], i després el [[Peloponès]]. Estilicó va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.
Després de vèncer els [[
Estilicó, amb la col·laboració de [[Mascezel]], va sufocar la rebel·lió del comte [[Gildó]] (germà de Mascezel) a Àfrica ([[396]]-[[398]]) i després va casar una de les seves filles, Maria, amb Honori, que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar més tard amb una altra filla d'Estilicó anomenada Termància).
[[Fitxer:Jean-Paul Laurens - The Byzantine Emperor Honorius - 1880.jpg|right|thumb|''The Byzantine Emperor Honorius'', oli romàntic de [[Jean-Paul Laurens]] ([[1880]]) ]]
El [[402]] Estilicó va rebutjar la primera invasió dels visigots a [[Itàlia]]. A Roma, durant les festes per celebrar la victòria es van permetre jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la qual els cristians s'oposaven. L'eremita [[Sant Telèmac|Telèmac]] va baixar a l'arena per impedir les lluites i va ser linxat per la multitud. Després d'això, ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el [[404]].
== Esfondrament de l'Imperi ==
Després del [[402]] la cort es va haver de traslladar a [[Ravenna]], que, protegida pels [[aiguamoll]]s que l'envoltaven, oferia una més gran seguretat que Roma o Milà. El [[18 de novembre]] del mateix [[402]] [[Alaric I]] va entrar a Itàlia amb la seva gent per segona vegada, va assetjar [[Aquileia]] i després es va dirigir a Ravenna i a Milà (febrer del [[403]]) sense èxit, i finalment van assetjar [[Asti (municipi italià)|Asti]], on era Honori amb forces romanes. Estilicó els va derrotar a ''Hasta'' (març) i a ''[[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]]'' ([[6 d'abril]]), batalla en la qual els romans van fer presoners la muller i els fills d'Alaric. Aquest va atacar [[Verona]], però fou rebutjat pel general Saule (''Saulus'') i es va haver de retirar a [[Il·líria]].
Cap al [[405]] també [[Radagais]], al capdavant de [[vàndals]], [[sueus]], [[burgundis]], [[alans]] i [[hèruls]], va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de [[Florència]] i els va obligar a rendir-se. Radagais va fugir a les muntanyes ''Fescolanis'' ([[Fiesole]]), però els seus homes s'hi morien de gana i de set i quan va intentar obrir-se pas fou derrotat, capturat i després executat i els seus homes venuts com a esclaus. Dos generals bàrbars, Huldin i [[Sar]], es van passar als romans.
Línia 36:
El [[415]] [[Prisc Àtal]] fou capturat per un vaixell romà quan navegava pel [[golf del Lleó]]. Honori li va fer tallar els dits de la mà dreta, el va exposar a la vergonya pública i el va desterrar a les illes [[Lipari]], on finalment va morir. El [[416]] el general Constanci va rebre la mà de [[Gal·la Placídia]], que havia tornat després d'haver enviudat d'[[Ataülf]]. El casament es va portar a efecte el [[417]] i poc després Constanci ([[Constanci III]]) fou associat al tron amb el títol de cèsar.
El [[419]] Honori va haver d'actuar en el conflicte entre els papes [[Eulali]] i [[papa Bonifaci I|Bonifaci I]]. El [[421]] va donar a Constanci III el títol d'august i el govern de [[Britània]], les [[Gàl·lies]] i [[Hispània]], amb la intenció de reforçar-lo com a successor, però Constanci va morir al cap de set mesos ([[11 de setembre]] del [[421]]).
Honori va morir, als 38 anys d'edat, el [[27 d'agost]] del [[423]], probablement a causa de la [[hidropesia]].
Línia 43:
{{Commons|Category:Honorius (imperator)}}
{{inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Emperador Romà d'occident]]|abans=[[Teodosi I el Gran]]|després=[[Valentinià III]]|anys= Des del [[23 de gener]] de l'any [[393]] al [[15 d'agost]] de l'any [[423]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Emperadors Romans}}
[[Categoria:Emperadors romans d'Occident]]
| |||