Obre el menú principal

Canvis

Millores de redacció
|signatura =
}}
'''Charles Ives''' ([[Danbury (Connecticut)|Danbury]], [[Connecticut]], [[20 d'octubre]] de [[1874]] - [[Nova York]], [[19 de maig]] de [[1954]]) fou un [[compositor]] [[nord-americà]], un dels més innovadors i originals del [[segle XX]]. Era fill d'un músic. Estudià amb [[Horatio Parker]]. AlsA 14 anys era organista ena la seva ciutat nadiua i més tard a [[New Haven]]. El [[1898]] assolí el diploma en la Universitat de [[Yale]]. Entre [[1900]]-02 erai 1902 va ser organista i mestre de capella en lal'església central presbiteriana de [[Nova York]]. El [[1907]] fundà la firma comercial [[Ives-Myrick]]. EiEl seu període més fecund de labor creadora durà de [[1906]] a [[1916]], després del qual abandonà quasi del totcompletament la composició. AlsA 73 anys, després d'haver romàs quasi tota la seva vida en la foscor, rebé el premi [[Premis Pulitzer|Pulitzer]], justa recompensa que revelà el seu indiscutible talent.
 
==Obres==
Va escriure les seves primeres cançons alsa 14 anys. Totes les seves obres posteriors foren elaborades en llargs períodes, abans deixar-les en la seva forma definitiva. Citem: ''Primera simfonia'' ([[1898]]); ''[[Segona simfonia]]'' ([[1897]] - [[1902]]); ''Cartons or Take Offs'' ([[1898]] - [[1907]]); ''Ragtime dances'' ([[1900]] - [[1911]]); ''Tercera simfonia'' ([[1904]]-1911), ''Firemen's parade on Main Street'' ([[1912]]); tres ''Obertures'' ([[1901]]-12), la peça simfònica ''Holidays'' ([[1913]]), ''Sonata'' per a piano, subtitulada ''Concord'', estrenada el [[1938]] per [[Ralph Kirkpatrick]], ''Massachusetts, 1840-1860'' ([[1909]] - [[1915]]), ''Fast Slow and Fast'', ''Tone Roads'', per a orquestra de cambra (1911-15); quatre ''Sonates'' per a violí i piano ([[1903]]-16), ''Quarta simfonia'' ([[1910]]-16); ''Esquilo'' i ''Sófocles'', per a cant, quartet de corda i piano (1922); dos quartets de corda, més d'un centenar de cançons i algunes peces en quarts de to, per a dos pianos. La seva ''Segona simfonia'', no s'estrenà fins elal [[1951]] i la ''Tercera fins'' elfins al [[1945]].
 
== Molts anys ignorat ==
Durant la primera meitat del segle XX, la música d'Ives era pràcticament desconeguda i no s'interpretava. Malgrat que una interpretació, organitzada el [[1939]], de la seva extraordinària [[sonata]] per a [[piano]] rescatà el seu nom de l'oblit total,. degutA acausa de l'aïllament absolut en el quequè va viure els seus últims 15 anys, fou quasi impossible pelsper als intèrprets interessats tenir accés a la música que maino havia estat tocadainterpretada mai. Amb excepció d'una interpretació de dos moviments de [[Tres llocs d'Anglaterra]] per la Filharmònica de [[Los Ángeles]] el [[1932]], cap orquestra important interpretà música d'Ives fins elal [[1948]]. Aquest any, ''Tres llocs'' fou presentada per la Simfònica de [[Boston]].
 
Ives té el doble mèrit de ser com un predecessor d'[[Ígor Stravinski]] i d'[[Arnold Schönberg]] i d'ésserde ser-ho malgrat el seu aïllament. Si les obres d'aquests últims produïen escàndols generals, no deixaven, al cap i a la fi, de trobar eco en algun lloc, cosa que no succeïa en el món en quequè va viure Ives. A tot això i contribuïa, a més, la seva voluntària renúncia a manifestar-se o a prosseguir, davant la incomprensió general.
 
La pugna entre la manca de consideració aliena i la pròpia sinceritat motivà el que adoptés una actitud de simple afeccionat. No obstant això, la feblesa d'algunes de les seves pàgines resta més que justificada davant ella minuciósminuciositat delde seula seva treballfeina, la seva coherència formal, la seva tensió harmònica, la seva potència imaginativa, que el feia enfrontar-se amb els problemes més complexos i nous, i la modernitat de la seva concepció orquestral.
 
El nom d'Ives mereix situar-seser juntposat alsal costat dels de [[Virgil Thomson]], [[Aaron Copland]] i [[Carter]], i encaraser ésserencara més tingutvalorat en conte en honorper ala l'actualitatnovetat de les seves idees en elsel seu temps. Fou a més autor d'un llibre titulat, ''Essay before a Sonata''.
 
Fou autor d'un llibre titulat ''Essay before a Sonata''.
 
== Bibliografia ==
 
* [[Enciclopèdia Espasa]], suplement dels anys 1961-1962, pag. 230
 
 
{{ORDENA:Ives, Charles}}
11.143

modificacions