Vergonha: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística
m Corregit: a l'actualitat -> en l'actualitat
Línia 89:
Ara sé, he aprés, que hi havia una política governamental que òbviament es basava en fer de França una, gran i indivisible, i que, com a conseqüència, les llengües diferents del francès havien de desaparèixer. Però aleshores no ho sabia, potser els mestres de la Tercera República sí, malgrat que vaig demanar-ho a alguns d'ells i tots ho van negar. La seva feina era ensenyar-nos el francès. Per tant, a l'escola se'ns demanava parlar francès.</blockquote>
 
Una humiliació ben coneguda consistia a fer que els nens que parlessin "la llengua del poble" s'havien de penjar els esclops al coll.<ref>[http://www.autonome-solidarite.fr/?fas-usu=tribune&type=politique&id=1497 Web de la Autonomes de Solidarité Laïques]</ref> Noteu que la paraula ''esclop'' en francès es diu ''sabot'', d'on ha aparegut ''sabotage'' (en català, ''sabotatge''). D'altres càstigs típics per dir un mot no francès eren els colps amb un regle de fusta als dits.<ref>[http://members.tripod.com/~SuuHialat/hialat3c.html Testimoni]</ref> Són cèlebres els cartells que abundaven a les escoles i que deien: "Es prohibit d'escopir i de parlar ''patois''".<ref>[http://parlange.free.fr/pages/bas_poitevin.html]</ref> El mot emprat no era "occità", ni "bretó", ni el de cap altra llengua, simplement ''patois'', primer a les escoles i després a les famílies a través de l'educació que es donava a les dones.<ref>[http://www.yeni.org/default.php?s=members&p=members/membersitem.php&id=204&m=&l=english Conselh de Representacion Generala de la Joventut d'Òc, CRGJOC]</ref> L'administració central francesa va aconseguir que els occitans creguessin que la seva llengua era veritablement ''patois'', una forma corrupta de francès mal parlat pels ignorants a tota França. Aquest procés d'[[alienació]] és el que es coneix en occità com ''la vergonha'' (en català, la vergonya) i que aen l'actualitat encara existeix, provocant que, sobretot entre la gent major, molts occitans pensin que la seva llengua nadiua no és més que un dialecte o subllengua vergonyosa, que fa palès el seu origen indigne i que cal amagar, o almenys reservar als cercles més íntims.
Les llengües parlades a França es van quedar, en francès, amb els termes que els va donar l'[[Henri Grégoire|abat Gregori]]: ''bretó'' era l'anomenat "dialecte" del francès parlat a Bretanya, mentre que les llengües romàniques eren sistemàticament designades amb el mot ''patois''. A l'informe de l'abat Gregori, l'[[alsacià]] i el [[cors]] (que també eren ''patois'') eren considerades formes "altament degenerades" de l'[[alemany]] i de l'[[italià]], respectivament.