Vergonha: diferència entre les revisions

L'any [[1958]], després que alguns qüestionessin la constitucionalitat de la situació que patien les llengües minoritàries a França, l'Article II de la [[Constitució]] Francesa va ser revisat per concloure que "l'idioma de la República és el francès". L'any [[1972]], el President Francès [[Georges Pompidou]] va declarar que "no hi ha lloc per a llengües regionals a França".<ref>[http://www.eurominority.eu/version/spa/ http://www.eurominority.eu/version/spa/]</ref> Però l'any [[1992]] el [[Consell d'Europa]] aprovà la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]],<ref>[http://conventions.coe.int/treaty/en/Treaties/Html/148.htm]</ref> que [[Jacques Chirac]] va ignorar<ref>[http://www.humanite.fr/popup_print.php3?id_article=291867]</ref> malgrat la petició de [[Lionel Jospin]] al Tribunal Constitucional de França per tal d'esmenar l'Article II i incloure totes les llengües vernaculars del territori francès. Aquesta carta, que han hagut de signar obligatòriament els Estats membres de la Unió Europea, a França no s'ha ratificat, cosa que implica que no té cap obligació a la pràctica de seguir-la. Altre cop, doncs, es va denegar el reconeixement oficial de les altres [[llengües de França]], de manera que [[occità|Occitans]], [[basc|Bascos]], [[cors|Corsos]], [[català|Catalans]], [[bretó|Bretons]], [[alsacià|Alsacians]], etc. no tenen cap [[dret]] [[Legislació|legal]] d'expressar-se en les seves llengües, ni tan sols a la seva pròpia terra. A França cap d'elles està considerada com a "[[llengua]]", sinó oficialment com a "[[patuès]]", una forma incorrecta i no normativa, com a molt un [[dialecte]] menor, de la llengua nacional: el francès.

 

 

===="A l'infern la vergonya!"====