Cultura de Hallstatt: diferència entre les revisions

Efectivament s'aprecia que la cultura de la incineració penetra amb certa rapidesa en els pobles de l'Oest, Centre i Nord de la Península, pobles de cultura neolítica tardana, on amb prou feina ha penetrat el [[bronze]] i els metalls per a l'ús general, mentre no penetra a la zona costanera mediterrània on l'ús de metalls està mes estès (les troballes de caràcter indoeuropeu s'aturen allà on comencen els emparentats amb la cultura metal·lúrgica de [[Cultura de El Argar|El Argar]]), ni en el Sud, on es desenvolupa la [[Tartessos|cultura Tartèssia]].

 

 

Com els seus poblats se situaven en llocs plans o en altures reduïdes pròxims als rius, o bé en altures obertes i accessibles (aquests últims eren assentaments on la base econòmica és la ramaderia, estant generalment en zones muntanyoses), es dedueix la inexistència de necessitats defensives. El seu predomini militar els feia superiors als pobles locals. A més aquests van adoptar les seves mateixes costums i la seva religió, de manera que si en el període dels protoceltes fins i tot pot intuir-se alguna precaució defensiva en el període de Hallstatt els indoeuropeus ja no temen cap atac local. Curiosament tampoc s'ataquen entre si, el que podria indicar l'existència de principats territorials amb un àrea d'influència molt definida.