Pierre Bourdieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composa -> compon
Línia 46:
==Conceptes bàsics==
Tres són els conceptes bàsics de la construcció teòrica de Bourdieu. Dos d'ells, ''camp'' i ''habitus'' d'aportació pròpia, i el tercer, ''capital'', manllevat del món de l'[[economia]].
# ''Camp'': Sistema estructurat de forces objectives, configuració relacional dotada d'una força de gravetat específica que és capaç d'imposar-se a tots els objectes i agents que penetren la seua àrea d'influència. Es tracta d'una xarxa o configuració de relacions entre posicions. Una societat diferenciada no forma una totalitat indiferenciada, sinó que es composacompon d'un conjunt d'esferes de relació, o ''camps de joc'', relativament autònomes, que no es poden reduir a una lògica social única. Aquestes esferes de relació són construïdes sobre el conjunt de relacions, objectives i històriques, entre diverses posicions, sobre la base de determinades formes de poder, o ''capitals''. Cada esfera, o ''camp'', prescriu els seus valors particulars (''capitals'') i els seus propis principis de regulació, les seues regles de ''joc''. Cada ''camp'' és, al mateix temps, espai de concurrència i espai de conflicte: lloc d'acceptació de les regles per la competència i lloc de lluita per les regles i els recursos del ''camp''. En ells, els agents participants rivalitzen amb l'objectiu d'establir un monopoli sobre el tipus específic de ''capital'' que és eficient en eixe ''camp'', sobre l'autoritat específica que el fixa i sobre la jerarquia i les taxes de conversió entre les diverses formes de ''capital''.
# ''Capital'': Valor que s'intercanvia a les relacions entre agents. El ''capital'' no existeix, ni funciona, si no és en relació amb un ''camp'' concret. El ''capital'' confereix poder sobre el ''camp'', sobre els instruments, materialitzats o incorporats, de producció i reproducció, i sobre les regularitats i regles que defineixen el funcionament del ''camp'' i, per això mateix, sobre els avantatges que es generen. Bourdieu assenyala quatre espècies fonamentals de ''capital'', cada una amb les seues subespècies. El ''capital econòmic'', composat per recursos tals com la propietat i les rendes; el ''capital cultural'', composat per recursos informatius, per això també l'anomena ''capital informacional'', i pot prendre tres formes (''incorporat'', ''objectivat'' i ''institucionalitzat''); el ''capital social'', com a suma de recursos, actuals o virtuals, resultat de posseir una xarxa duradora de relacions socials. Una espècie particular de ''capital social'' és el ''capital polític'', capaç d'operar una patrimonialització dels recursos col·lectius, mitjançant els recursos. Finalment, està el ''[[capital simbòlic]]'', que és la forma que prenen els diversos capitals quan els agents desconeixen el caràcter arbitrari de la seua possessió i acumulació, encara que coneguen la seua lògica específica.
# ''Habitus'': Són el producte de la interiorització d'una multiplicitat d'estructures externes, que els agents incorporen en forma d'esquemes mentals i corporals de percepció, apreciació i acció. Són el principi generador de les estratègies que permeten als agents fer front a situacions molt diverses a la pràctica i, per això, són creatius dins dels límits establerts pel ''camp'', ja que l´''habitus'' reacciona davant les demandes del ''camp''. Són duradors, però no immutables. Són una mena d'operador de racionalitat, però d'una ''racionalitat pràctica''. Els ''habitus'' són mecanismes estructurats que funcionen a l'interior dels agents, encara que no són ni pròpia, ni estrictament, individuals. Els agents socials són portadors de ''capitals'' diversos i, segons la seua posició i trajectòria al ''camp'' (resultant de la seua dotació de ''capital''), tenen una propensió a orientar-se activament be siga cap a la conservació de la distribució de ''capitals'', be siga cap a la subversió d'aquesta distribució. Els ''camps'' no poden funcionar si no és relació amb els ''habitus'' dels agents.