Els Pastorets d'Igualada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere
m Corregit: Composaren -> Compongueren
Línia 10:
El 1959 l'Antoni Ferrer proposà a l'agrupació igualadina "Els Caçadors del Noya" de fer [[els Pastorets]]. Els actors en un principi li portaren la contrària, ja que consideraven que no tenien mitjans per fer-los; ni tan sols escenari, ja que l'escenari de la Cooperativa "La Victòria" era molt petit per a uns Pastorets. Malgrat això l'Antoni Ferrer ho va posar en marxa.
 
Les monges de les [[Escolàpies]] tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l'agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa. Del Centre Nacional aconseguiren algun decorat i uns vestits mig estripats que tenien arraconats. ComposarenCompongueren l'escenografia els decorats aconseguits, algun de pintat com el de la cuina, i algun altre natural: uns pins autèntics servien de bosc: per posar-los calgué foradar l'escenari, amb la qual cosa les monges posaren el crit al cel. Amb cadires plegables i algunes de llogades ompliren la sala.
 
El major problema de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s'havien de treure cada vegada. Els decorats eren penjats tots, un rera l'altre, doblegats. Cada vegada despenjaven el de davant i el treien fora de la sala, al pati, a la vegada que desdoblegaven el darrere seu. Aquest sistema també s'emprà tots els anys posteriors que es representaren els Pastorets a les Escolàpies.