Estabilitat del nucli atòmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composats -> compostos
m Corregit: composat -> compost
Línia 17:
La inestabilitat dels àtoms es manifesta en un procés anomenat [[radioactivitat]], al qual els [[elements químics]] amb [[nucli atòmic|nuclis]] inestables tendeixen a perdre sempre el mateix "tros" d'àtom. Hi ha dues possibilitats:
* Alguns [[isòtop]]s d'elements concrets, o alguns nucleids concrets, sempre perden "paquets" compostos per dos neutrons i dos protons enllaçats entre ells: això s'anomena partícula alfa i coincideix amb la composició d'un nucli d'[[heli]] (un [[àtom]] d'heli sense cap [[electró]]). Els elements amb nuclis inestables que emeten partícules alfa estan emetent [[radioactivitat alfa]]. De vegades també es parla demissions alfa'', que és el mateix. El procés de perdre una partícula alfa es diu [[desintegració alfa]].
* Altres elements o isòtops d'alguns elements, que poden ser, per exemple, el resultant d'un que ha perdut una partícula alfa, emeten sempre un altre "paquet" de matèria, molt més petit, composatcompost només per un [[positró]] o per un [[electró]]: és una partícula beta. La [[radioactivitat beta]] és el fet d'emetre partícules beta, també anomenades emissions beta. El procés de perdre una partícula beta es diu [[desintegració beta]].
 
El nucli o element químic que perd una partícula alfa o beta es diu que és ''pare'' del nucli o element químic resultant, que es diu que és el seu ''fill''. Normalment aquests processos no ocorren a un sol àtom sinó a una mostra que en conté molts. En aquest cas, com a les persones, es parla de ''generacions''.