Revisió del 12:11, 12 jul 2007 modifica Qualsevolnit (discussió \| contribucions) 1.978 edits w en ← Edició anterior		Revisió del 12:13, 12 jul 2007 modifica desfés Qualsevolnit (discussió \| contribucions) 1.978 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: Segons la llegenda del [[Rei Artús]], la '''Taula Rodona''' era la taula mística de [[Camelot]] on Artús i els seus [[cavaller]]s seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag [[Merlí]] hi tenia també plaça reservada. La primera aparició d'aquest moble singular és en el ''Roman de Brut'' de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la ''Historia Regum Britanniae'' de [[Geoffrey ofde Monmouth]] i a matèria galesa medieval com ara ''Culhwch i Olwen'' i les triades galeses. L'origen més popular de la història de la taula apareix en el ''Merlí'' de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanços posteriors. En aquesta versió, el mag va crear la taula a imitació de la taula del [[Sant Graal]] de [[Josep d'Arimatea]], al seu torn una rèplica de la taula de l'[[últim sopar]]. En obres com el cicle de [[Lancelot]], el "post-Vulgata" i ''Le Morte d'Arthur'' de Thomas Mallory, és el pare d'Artús, [[Uther Pendragon]], qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, [[Leodegrance]], un cop mort el rei. Quan Artús és coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, [[Ginebra]]. {{esborrany de mitologia}}

Taula Rodona: diferència entre les revisions