Claudi de Guisa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (5)
m Corregit: composat -> compost
Línia 24:
Claudi de Lorena fou llavors enviat a nombrosos fronts. El 1520, va combatre als anglesos a [[Picardia]], després va acompanyar a Guillaume Gouffier de Bonnivet contra els espanyols. Col·locat al capdavant de 6500 [[lansquenet|lansquenets]], va mostrar una audàcia poc comú i va derrotar a l'enemic a [[Hondarribia]]. Va combatre llavors als anglesos moltes vegades al nord de França. S'il·lustra així a [[Bapaume]] i a [[Hesdin]], assegurant-se una reputació d'excel·lent capità.
 
A la [[batalla de Pavia]] el 1525, Francesc I fou fet presoner; durant la seva captivitat, diverses personalitats es repartiren poder, i Claudi fou conseller militar de [[Lluïsa de Savoia]], la regenta de França. Aquest mateix any va esclatar la [[guerra dels camperols|revolta dels pagesots]] als principats alemanys. Els [[anabaptisme|anabaptistes]] aconseguiren apoderar-se de diverses ciutats. Tement per a la seguretat de les seves terres loreneses, Claudi i els seus germans decidiren aixecar un exèrcit, contra l'opinió del consell de regència que no en veia la necessitat. Aquest exèrcit lorenès estava composatcompost de gentilhomes francesos fidels al duc de Guisa i de mercenaris vinguts de tota Europa. El 17 de maig de 1525, els pagesos rebels foren massacrats per l'exèrcit dels lorenesos a [[Saverne]]. Aquest episodi sagnant va valer a Claudi de Lorena el sobrenom de «Gran Carnisser».
 
A la seva tornada, el rei va procedir a una severa depuració en el seu cercle principal, apartant als Borbons que l'havien traït. Claudi de Lorena es va acostar al rei i aquest li va agrair la seva fidelitat anomenant-lo "Gran Munter" el 1526 i erigint el seu comtat de Guisa en [[ducat-paria]] el 1527; fou igualment anomenat governador de [[Borgonya]]. Aquests favors poc ordinaris per a una persona que no era de la família directa del rei van aixecar objeccions al Parlament, que veia d'un mal ull aquesta alienació d'una part de les terres reials, però es va haver de sotmetre a la voluntat del monarca.