Alsàcia-Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Alsace-Lorraine}} a partir de fi:Elsass-Lothringen |
m Corregit: poc a poc -> a poc a poc |
||
Línia 101:
El 1874 obtingueren una dieta regional, ''Elsass-Lothringen Landesausschuss'', de 58 membres (34 dels consells provincials de les tres províncies, 20 pels delegats de districte i 4 per les ciutats de [[Colmar]], [[Metz]], Estrasburg i Mulhouse). A les eleccions pel Reichstag foren escollits els capellans protestataris Guerber, Simonis, [[Landelin Winterer]], Soehnlin, Raess i Philippi. Des del 1879 podien votar lleis i els pressupostos locals. [[Auguste Schneegans]], des del seu diari ''Elsässer Journal'', va intentar una "via autonomista" dins l'[[imperi Alemany]].
El 1881 es crearia la ''Sociéte Generale Alsacianne de la Banque'', que organitzarà els crèdits per a obres d'infraestructura. I el 1888, tot i que Bismarck els imposà el passaport per entrar a la resta d'Alemanya, s'introduí el codi alemany del treball i de professions, mercè els quals s'autoritza la creació dels [[sindicat]]s. També i a poc a poc s'anirien beneficiant d'una legislació social sense precedents que regulava les proteccions per malaltia (1883), accidents de treball i vellesa (1885).
En començar el segle XX els alemanys abandonaren la política de repressió i ocupació, de manera que Alsàcia comença a ser considerada com a un Land més, i se'n promou la integració econòmica. Alhora, s'enfortirien les tendències autonomistes. En aquest sentit, el 1902 [[David Blumenthal]] (1860-1930) de [[Thann]] fundaria l'Elsass-Lothringen Demokratisches Partei, que reclama l'ensenyament en [[francès]] i és partidari d'integrar-se a França. Aquell mateix any les autoritats imperials acordaren la suspensió dels poders especials del statthalter.
| |||