Dziga Vértov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: en ocasions -> a vegades
Línia 14:
Vertov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'[[actor]]s professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el propi Vertov, ''"fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global"'', permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletaria mundial".
 
El [[1922]], Vertov va començar la sèrie de noticiaris ''Kino-Pravda'' (Cinema-Veritat). En la sèrie ''Kino-Pravda'', Vertov va filmar tot tipus de llocs públics, ena ocasionsvegades amb càmera oculta i sense demanar permís. El més famós noticiari va ser ''Leninskaya Kino-Pravda'', que mostrava la reacció a la mort de [[Lenin]] el [[1924]].
 
Durant els [[anys 1920|anys 20]] va rodar diverses pel·lícules, però destaca sobretot ''[[Cheloviek s Kinoapparatom]]'' (''Человек с киноаппаратом'', ''Cheloviek s kinoapparatom'', [[1929]]). ''Cheloviek s Kinoapparatom'' mostra un dia en la vida d'un operador soviètic, dedicat a filmar una ciutat soviètica des de l'alba fins a la nit. S'ha relacionat amb una modalitat de [[documental]]s urbans que va tenir èxit en l'època, les "simfonies de grans ciutats", exemplificades per pel·lícules com ''Berlín, simfonia d'una gran ciutat'' (1927), de [[Walter Ruttmann]], o ''Pluja'' ([[1929]]) de [[Joris Ivens]].