Karbala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot copia coordenades de sv:Karbala en el marc de VP:QQ12
m Corregit: mon -> món
Línia 8:
Però el [[977]] era ja un centre notable i a la tomba s'havia construït un gran edifici amb cúpula conegut com Mashad al-Hair, quan fou devastada per Dabba ibn Muhmmad al-Asadi, d'Ayn al-Tamr, cap de diverses tribus unides; una expedició enviada contra Dabba el va obligar a fugir al desert el [979]/[[980]]. El buwàyhida [[Adud-ad-Dawla]] se'n va erigir en patró. Hàssan al-Fadl (mort el 1023/1024) va construir un mur a l'entorn de l'edifici. La caiguda d'uns ciris va provocar un incendi el [[1016]] que va destruir el edifici principal, si be després fou reconstruït.
 
L'[[il-khan]] [[Ghazan]] va visitar Karbala el [[1303]]. [[Ibn Battuta]] hi va passar el [[1326]]/[[1327]] i la descriu com una vila entre dos palmerars. [[Ismaïl-Xah]] hi va peregrinar abans de [[1514]] (tambe a Najaf) i s'esmenta com Mashad Husayn. [[Solimà el Magnífic]] la va vistar el [[1534]]/[[1535]] junt amb [[Najaf]]. El tractat d'[[Amasya]] va reconèixer la sobirania otomana sobre Karbala. [[Abbas el Gran]] després de la conquesta de [[Bagdad]] el [[1623]] hi va fer restauracions o ampliacions. [[Nàdir-Xah Afxar]] va visitar Karbala el [[1743]]. [[ Agha Muhammad Xah]] va pagar vers [[1800]] la cúpula d'or del santuari. El [[21 d'abril]] de [[1801]] fou ocupada pels [[wahhabites]] que van matar a dos mil persones i van causar moltes destroces, però després de tot el monmón van arribar donatius per reparar el que estava damnat.
 
Després d'una ocupació temporal persa, Najib Paixà la va recuperar pels turcs el [[1843]] i els perses van haver de reconèixer la sobirania otomana; el [[1871]] es va començar la construcció del palau de govern (que no es va acabar). El [[1965]] tenia 81.500 habitants i el [[1970]] eren 107.500. El nom Karbala de fet nomes designa una part de la ciutat i el seu nom teòric roman Mashad Husayn. El santuari de Hussayn a Karbala és el seu monument més notable. El [[1991]] la revolta xiïta reprimida per [[Saddam Hussein]] va comportar danys a la ciutat. Al peregrinatge de [[2004]], el més gran fins el moment, hi van anar prop d'un milió de persones; els peregrins foren atacats amb bombes per la resistència sunnita ([[2 de març]] de [[2004]]) i van causar dotzenes de morts (fets coneguts com la matança de l'Axura).