Karbala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot copia coordenades de sv:Karbala en el marc de VP:QQ12 |
m Corregit: mon -> món |
||
Línia 8:
Però el [[977]] era ja un centre notable i a la tomba s'havia construït un gran edifici amb cúpula conegut com Mashad al-Hair, quan fou devastada per Dabba ibn Muhmmad al-Asadi, d'Ayn al-Tamr, cap de diverses tribus unides; una expedició enviada contra Dabba el va obligar a fugir al desert el [979]/[[980]]. El buwàyhida [[Adud-ad-Dawla]] se'n va erigir en patró. Hàssan al-Fadl (mort el 1023/1024) va construir un mur a l'entorn de l'edifici. La caiguda d'uns ciris va provocar un incendi el [[1016]] que va destruir el edifici principal, si be després fou reconstruït.
L'[[il-khan]] [[Ghazan]] va visitar Karbala el [[1303]]. [[Ibn Battuta]] hi va passar el [[1326]]/[[1327]] i la descriu com una vila entre dos palmerars. [[Ismaïl-Xah]] hi va peregrinar abans de [[1514]] (tambe a Najaf) i s'esmenta com Mashad Husayn. [[Solimà el Magnífic]] la va vistar el [[1534]]/[[1535]] junt amb [[Najaf]]. El tractat d'[[Amasya]] va reconèixer la sobirania otomana sobre Karbala. [[Abbas el Gran]] després de la conquesta de [[Bagdad]] el [[1623]] hi va fer restauracions o ampliacions. [[Nàdir-Xah Afxar]] va visitar Karbala el [[1743]]. [[ Agha Muhammad Xah]] va pagar vers [[1800]] la cúpula d'or del santuari. El [[21 d'abril]] de [[1801]] fou ocupada pels [[wahhabites]] que van matar a dos mil persones i van causar moltes destroces, però després de tot el
Després d'una ocupació temporal persa, Najib Paixà la va recuperar pels turcs el [[1843]] i els perses van haver de reconèixer la sobirania otomana; el [[1871]] es va començar la construcció del palau de govern (que no es va acabar). El [[1965]] tenia 81.500 habitants i el [[1970]] eren 107.500. El nom Karbala de fet nomes designa una part de la ciutat i el seu nom teòric roman Mashad Husayn. El santuari de Hussayn a Karbala és el seu monument més notable. El [[1991]] la revolta xiïta reprimida per [[Saddam Hussein]] va comportar danys a la ciutat. Al peregrinatge de [[2004]], el més gran fins el moment, hi van anar prop d'un milió de persones; els peregrins foren atacats amb bombes per la resistència sunnita ([[2 de març]] de [[2004]]) i van causar dotzenes de morts (fets coneguts com la matança de l'Axura).
|