Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: al menys -> almenys |
||
Línia 3:
Apareix esmentat per primer cop el 848. Muhàmmad ibn Bayth governava el [[848]] un feu a [[Marand]] i a l'entorn del [[llac Úrmia]] que havien format el seu avi i el seu pare al-Bayth (o al-Buayth). Havia estat tant aliat com enemic de [[Babek]], i la seva darrera aliança li havia costat l'empresonament a [[Samarra]] però havia estat alliberat i ara tornava a governar i s'havia fortificat a Marand sense obeir ordes. Un exèrcit dirigit per Bugha al-Xarabi va marxar contra el rebel i Isa feia part del contingent i fou encarregat de la negociació ja que els rebels eren del mateix grup tribal (rabites). Finalment es van rendir quasi tots, i Muhàmmad va fugir però fou atrapat al cap de poc i enviat a Samarra.
Torna a aparèixer el [[865]] quan combatia als [[kharigites]] dirigits per Muwaffak al que va fer presoner. El mateix any exercia un comandament militar a [[Palestina]] o [[Síria]] a la frontera amb els bizantins (probablement era prefecte o governador de Ramla potser des de [[863]] o [[864]]. Quan al-Mutazz va pujar al tron el [[28 de gener]] del [[866]], alguns governadors van estar a l'expectativa sobre si reconèixer al nou califa o no; Isa que devia ser governador de Ramla,
Aviat Isa va estendre el seu govern a [[Damasc]]. Al-Múhtadi va arribar al poder el juliol del [[869]] i va amnistiar a tots els que havien causat disturbis i usurpat els poders territorials. Isa s'havia apoderar dels impostos d'[[Egipte]] i va rebre orde de retornar-los però va refusar, i va esdevenir econòmicament independent. El califa va enviar emissaris per reclamar però Isa va al·legar que havia gastat els diners en pagar les tropes. El califa li va oferir el govern d'[[Armènia]] a canvi del reconeixement de la seva persona (que Isa encara no havia fet) i va acceptar, esperant conservar també Síria i Palestina, però el califa no tenia cap intenció de deixar-li aquestes províncies i va enviar al turc Amadjur, que fou nomenat governador de Damasc; es va lliurar batalla davant de Damasc i el seu fill Mansur ibn Isa va resultar mort. Amadjur va triomfar i Isa va desistir i va marxar cap al seu govern d'Armènia ([[870]] o [[871]]) que incloïa l'[[Azerbaidjan]], [[Djazira]] i [[Diyar Bakr]]; Armènia mateix era governada per [[Aixot I el gran]] (Aixot Artsruni [[854]] - [[890]]), però s'havien creat petits emirats àrabs a la regió del [[llac Van]] (els [[uthmànides]]) (localment utmaniq) i els [[dinastia qaisita|qaisites]] (localment kaisiq) que estaven amenaçats per Aixot que estava a punt d'assetjar [[Amiuk]], la capital uthmànida a la riba oriental del llac Van.
| |||