Benadir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al menys -> almenys
m Corregit: al menys -> almenys
Línia 17:
== Colònia italiana de Benadir ==
 
La penetració italiana a la costa de Somàlia es va iniciar el [[1886]] per mitjà d'una companyia comercial que va arrendar un territori al Sultà d'[[Obbia]], territori que fou anomenat Benadir. El territori abraçava entre els 4 graus de latitud nord i el riu Juba que feia frontera amb l'[[Àfrica Oriental Britànica]] administrada també per una companyia privada. El riu principal era el Ueli Xebeli (Wadi [[Shebeli]]) i les ciutats principals [[Muqdisho]], [[Merka]], Brava ([[Barawa]]) i Warseij. El [[sultà]] s'arrogava drets que no tenia sobre el territori, car al menysalmenys la part costera corresponia en sobirania al soldà de [[Zanzíbar]] que actuava per mitjà de poder locals vassalls.
 
Les activitat esclavistes de la companyia es van considerar inconvenients i [[Itàlia]] va decidir la seva penetració directa comprant els drets de la companyia ([[1888]]) i signant un tractat amb el soldà d'[[Obbia]] el desembre del [[1888]], que nominalment encara era vassall del soldà de Zanzíbar. En virtut del tractat, el Banadir va passar a sobirania italiana i el soldà d'Obbia quedava sota protectorat italià. La companyia va traspassar el control el [[3 d'agost]] de [[1889]]. Fins el [[1888]] la companyia havia fet ulls clucs al esclavatge, però això no podia ser tolerat pel govern italià. Els italians van bloquejar els ports del Benadir als nadius, per impedir el tràfic d'esclaus, i aquesta mesura va afectar greument al comerç dels locals amb les terres del interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradició oral encara recorda la inflació que el bloqueig va causar. Es va formar una aliança de clans en la que van participar els biyamals, els tunnis, els gheledis (geledis), els wa'dans, els abgals, els shikhals, els amaranis, els mobleen, els reer hamar i altres. Aquestos clans quedaven perjudicats per la manca d'esclaus que tenien com a treballadors agrícoles o domèstics, i les dones joves com a concubines. La seva resistència va impedir la penetració italiana per dues dècades (1888-1908). El moviment fou conegut com a revolta de Benadir o revolta dels bimaal o biyaamal.