Lazis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere |
m Corregit: al menys -> almenys |
||
Línia 15:
El [[1461]] el otomà [[Mehmet II]] va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb el islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma del ''madkhab'' [[xafiïta]]. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis de que el islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'[[Akhaltsikhe]], des de el segle XIII.
El [[1517]] es va crear l'[[eyalat de Trebisonda]] que incloia [[Batum]]. [[Ewliya Çelebi]] que va passar per la regió el [[1640]], diu que l'eyalat estava dividit en cinc [[sandjak]]s: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (''mushtarik'') als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 ''nahiyes'' quasi totes les quals tenien senyors feudals ([[derebey]]s) lazes que van conservar la seva independència de fet fins al segle XIX. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en
Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons el historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador [[Constantí VI]] (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construit per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a [[Tamerlà]], l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'[[Ispir]], i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa.
| |||