Lleó I el Traci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 43 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q183776
m Corregit: al menys -> almenys
Línia 27:
El [[466]] els huns van atacar el nord de Pèrsia i Bizanci. El seu cap Hormidac va creuar el [[Danubi]] aprofitant que estava gelat però Lleó li va sortir al pas amb un exèrcit important i el general [[Procopi Antemi|Antemi]] (després emperador d'Occident) va derrotar els bàrbars prop de [[Sàrdica]], i encara foren derrotades una segona vegada per Anagast. El seu principal cap, Dengizec, fill d'[[Àtila]], va morir a la lluita i el seu cap enviat a Constantinoble i exposat al públic. Els huns van desistir de posteriors hostilitats. Tant els [[huns]] com més tard els [[ostrogots]] van ser incapaços en aquest temps de prendre Constantinoble gràcies a les muralles que havien estat reconstruïdes i reforçades durant el regnat de [[Teodosi II]].
 
Lleó va iniciar els seus plans per l'Imperi de l'oest, governat per [[Ricimer]] cap dels [[hèruls]]. Després de negociacions, Ricimer va acceptar coronar emperador a Antemi, general de Lleó i gendre de l'emperador [[Marcià]]. Amb [[Gelimer]], rei dels vàndals, també hi van haver negociacions; Gelimer va tractar d'evitar la guerra enviant a Constantinoble a [[Eudòcia (esposa de Valentinià III)|Eudòxia]], la vídua de [[Valentinià III]], i la seva filla [[Gal·la Plàcida]], que havia tingut captives durant set anys; però tant aviat com Antemi va ser al tron romà, els dos emperadors van concertar un atac conjunt a Cartago i van donar el comandament de l'expedició al cunyat de Lleó, [[Basilisc (emperador)|Basilisc]] (germà de la seva dona Verina). La flota imperial es componia de 1.113 naus, que transportaven un exèrcit de més de 100.000 homes. Tanmateix, l'habilitat del gran rei vàndal [[Genseric]] i la incapacitat més absoluta del comandant en cap Basilisc, va fer fracassar de manera lamentable l'expedició, tot i l'enorme superioritat de les forces imperials. El desastre va costar 130.000 lliures d'or, uns 9.000.000 de sòlids, al Tresor imperial i va sentenciar el destí de l'Imperi Romà d'Occident. És possible que darrere de la catàstrofe hi hagués la mà d'Aspar, qui coneixia els moviments de l'Emperador i hauria volgut provocar la seva desgràcia, o al menysalmenys això es va dir a Constantinoble.
 
== Nova política d'aliances ==