Xamkhalat dels Kazi Kumuk: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: al menys -> almenys |
||
Línia 4:
El suposat primer ''Xamkhal'' fou Xahbaal ibn Abdallah (que va donar nom a la dinastia, coneguda com Xahbàlida) al darrer quart del segle VIII, però aquest període està totalment envoltat de confusió i manca de dades. Els [[Haiximites de Bab al-Abwad|haiximites de Derbent]] van derrotar poc després del 960 a un ''Xamkhal'' de nom Khaixram Ahmad ibn Munabbih al-Haiximi i haurien governat un segle i mig sobre els pobles que després serien els [[kumyks|kumuks]], des de 1077 però sota sobirania dels gran sultà seljúcida. Vers el 1120 o 1125 el Xamkalat va passar a vassallatge dels [[xirvanxah]]s. L'heroina Partu Pattima vers [[1230]] va tenir a ratlla als mongols i avui dia encara els laks la consideren la seva "Joana d'Arc". L'arribada de pobles que fugien dels mongols va reforçar la nació kumuk turquesa i va forjar la seva nacionalitat i d'altres. Vers 1260 el ''Xamkhal'' Txuban ibn Sultan Ali va començar a pagar tribut als mongols. Els [[kumuks]] i els [[laks]] es van estructurar nacionalment entre el segle XIII i el XIV quan hi va entrar l'islam. El Xamkhalat fou després vassall de [[Tamerlà]] breument i des de [[1405]] esdevingué independent.
Ja avançat el segle XV va començar la decadència amb les guerres contra [[Kabàrdia]] i [[regne de Geòrgia|Geòrgia]] que li va suposar la pèrdua dels territoris entre el [[Terek]] i el [[Sulak]]. Nominalment
Els russos que van fer expedicions a la zona el [[1586]], [[1594]] i [[1604]]. El 1594 un destacament rus dirigit pel príncep Khworostinin, va conquerir temporalment Tarku o Buynak i va fundar una fortalesa al riu Koy Su o Sulak, però després foren derrotats i expulsats pel fill del ''Xamkhal'' amb suport otomà; el russos Buturlin i Plescheev hi van tornar el 1604, sense èxit mercès a l'aliança dels kumuks amb els otomans però no van poder evitar la imposició de certs privilegis pels russos. Tot i la nominal sobirania persa imposada per les armes a alguns prínceps el [[1606]] (que es va anar esvaint al llarg del segle XVII) el ''Xamkhal'' dels kumuks no va renunciar a la seva aliança amb els otomans (que havia iniciat el 1577 i que va durar dos segles) i el [[1612]] el tractat persa-otomà va establir que els prínceps fidels als otomans no patirien cap represàlia persa. Durant el segle XVI el Xamkhalat governava la major part del [[Daguestan]] del nord amb els estats semiindependents d'Endirey (Enderey), Aksay, Kosteko, Bammatulah, Buinaksk i altres tots els qual tenien al seu front representants del ''Xamkhal''.
| |||