Renat I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Petició de referències |
+ ref |
||
Línia 18:
Una aliança entre els ducats de [[ducat de Milà|Milà]] i de [[ducat de Venècia|Venècia]] juntament amb [[Lluís III de Nàpols]], va permetre la reconciliació entre les dues branques Anjou enfrontades pel tron reial de Nàpols. Així el [[1423]] la reina Joana II adoptà Lluís III com a hereu, i a la mort d'aquest els drets passaren al seu germà Renat.
Renat hagué de renunciar completament, pel tractat de 28 de gener de [[1437]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villeneuve |nom=François L. |títol=Histoire de René d'Anjou, roi de Naples, duc de Lorraine et Cte. de Provence |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=3385AAAAcAAJ&pg=PA241&dq=Rene+of+Anjou+1437&hl=ca&sa=X&ei=WOhYUqbiC4PJ0AXD3oD4Bw&ved=0CDAQ6AEwADgK#v=onepage&q=Rene%20of%20Anjou%201437&f=false |llengua=francès |editorial=Blaise |data=1825 |pàgines=228-229 |isbn=}}</ref> a totes llurs possessions a [[Flandes]] procedents de l'herència del duc [[Robert de Bar]], i prometre per la seva esposa i filla única [[Violant de Lorena]] (nascuda el [[1428]]) a [[Frederic II de Vaudémont]], fill d'[[Antoine de Vaudémont]].
Amb l'enuig d'Alfons, el [[1441]] [[Setge de Nàpols (1441)|provocà un setge]] a la ciutat de [[Nàpols]] que durà sis mesos.{{CC|data=octubre de 2013}} Renat fugí cap a les seves possessions de [[França]], que havien estat governades per la seva mare, però aquesta morí el [[1442]]. Amb aquella fugida els napolitans li giraren l'esquena i tot i que ell pensà que mantindria la corona reial de Nàpols el cert és que la perdé en favor del comte de Barcelona.
| |||