Artur III de Bretanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (1) |
m Corregit: és -> es |
||
Línia 52:
Mantingut en les seves funcions després del setge d'[[Arràs]], Artur va tornar a [[París]] l'[[octubre]] de [[1414]]. Apreciat del dofí, rebé les terres de Joan II de Parthenay-Larchevêque, culpable als ulls del rei d'haver defensat la causa dels Borgonyons al setge d'Arras. Per tal de recollir les possessió i béns d'aquest senyor, jutjat rebel, Richemont va haver d'entrar en campanya el [[juny]] de [[1415]].
L'[[agost]], el desembarcament de les tropes angleses d'[[Enric V d'Anglaterra]], a [[Normandia]], trastorna les prioritats. Richemont es reuneix llavors amb el dofí [[Lluís]] a [[Azincourt]] al capdavant d'un fort contingent d'homes d'armes bretons. Incitat al matí del [[25 d'octubre]], el desastre
Enric V autoritza aviat, sota la pressió de la diplomàcia, a anar a França al seu preciós presoner. Richemont va sortir doncs d'Angleterre el [[setembre]] de [[1420]], acompanyat d'alguns genets bretons. El [[maig]] de [[1422]], sempre captiu dels anglesos, va assistir impotent a la presa de [[Meaux]]. Alguns dies més tard, Richemont fou testimoni de l'entrada triomfal del rei Enric V d'Angleterre a [[París]]. Els historiadors francesos de l'època no li van perdonar aquest període passat al costat dels anglesos, sospitant que va estar temptat d'abraçar la causa de l'enemic. No és finalment més que després de la defunció del monarca anglès que Artur recobra una total llibertat, considerant no deure res més als anglesos. Aquesta vegada foren els historiadors britànics els que no el van valorar gaire.
|