Constantí XI Paleòleg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els barbarismes (1)
m Corregit: és -> es
Línia 34:
Al començament el regnat fou tranquil, però el [[1450]] va morir Murat II i el va succeir el seu fill i successor [[Mehmet II]] que inicialment va estar en una dura guerra amb l'emir de [[Karaman]] i Bizanci sembla que va considerar el moment oportú per ajudar al príncep Orkhan, germà gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otomà, al qual van donar un exèrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al soldà el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir [[Çandarlı Halil Pasha]] els va amonestar severament i va dir "si voleu proclamar a Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreu reconquerir els territoris que us hem pres, però sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts del imperi que us hem deixat. El meu amo serà informat del vostre missatge i ell dirà el que s'ha de fer".
 
Una mica després Mehmet II va iniciar els preparatius per el [[Caiguda de Constantinoble|setge de Constantinoble]] i va declarar que no faria la pau fins que la seva residencia fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la més gran mai vista. Mentre éses completava els setge els otomans van ocupar [[Mesèmbria]], Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El [[6 d'abril]] de [[1453]] Mehmet va aparèixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a la otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins el [[29 de maig]] de [[1453]]. L'emperador, amenaçat per alguns [[genísser]]s, diuen que va dir: "¿No hi ha cap cristià que em vulgui tallar el cap?", i quasi al moment fou mort per dos turcs.
 
Quan el seu cos fou descobert, es va portar a Mehmet, i aquest va ordenar tallar el cap i penjar-lo en una plaça anomenada ''Augusteum''; el cap fou enviat després com a trofeu a les principals ciutats turques d'Àsia. La catedral de Santa Sofia fou consagrada com a mesquita i Muhammad hi va fer l'oració.