Isòtops del cesi: diferència entre les revisions

El '''[[Cesi]]''' ('''Cs''') té uns 39 [[isòtop]]s coneguts, només el [[xenó]] en té més. La [[massa atòmica]] d'aquests isòtops varia de 112 a 151. El ¹³³Cs és l'únic isòtop natural estable. També es pot produir per [[fissió nuclear]]. També s'ha usat per a definir el [[segon]]. El ¹³⁴Cs amb un període de semidesintegració de 2 anys es produeix per [[activació neutrònica]] del ¹³³Cs. Només es produeixen petites quantitats directament com a producte de fissió ja que el [[Xenó]]-134 és estable. No es produeix per armes nuclears perquè el ¹³³Cs es crea per desintegració beta de productes de fissió originals només molt després de l'explosió nuclear. El ¹³⁵Cs amb un període de semidesintegració de 2,3 milions d'anys és un del set productes de fissió de llarga vida. En la majoria dels reactors nuclears el seu rendiment del producte de fissió éses redueix perquè el seu predecessor el xenó-135 és un [[verí nuclear]] i sovint es transmuta en xenó-136 estable abans que pugui desintegrar-se en Cs-135. El ¹³⁷Cs amb un període de semidesintegració de 30,17 anys és un dels dos principals productes de fissió de vida mitjana, juntament amb l'[[estronci]]-90, que és el responsable de la majoria de la radioactivitat del combustible nuclear gastat després d'alguns anys de refrigeració, fins a alguns centenars d'anys després del seu ús. Constitueix també la major part de la radioactivitat que encara queda de l'[[accident de Txernòbil]]. El ¹³⁷Cs presenta [[desintegració beta]] a bari-137m (un [[isòmer nuclear]] de curta vida) i posteriorment en [[bari (element)|bari]]-137 no radioactiu, i és també un potent emissor de [[radiació gamma]]. El ¹³⁷Cs té una taxa molt baixa de [[captura electrònica]] i no és factible eliminar-lo d'aquesta manera, però se li pot permetre la desintegració. El¹³⁷Cs s'ha usat com a marcador en estudis hidrològics, anàlogament a l'ús del ³H ([[Triti]]). Els altres isòtops tenen períodes de semidesintegració des de uns pocs dies fins a fraccions de segon.