Sincrotró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s conegut com «forma de -> s conegut com a «forma de |
|||
Línia 5:
== Característiques ==
A diferència d'un [[ciclotró]], que utilitza camps magnètics i elèctrics constants, i d'un [[sincrociclotró]], en què es varia un dels dos camps, en el sincrotró es varien ambdós camps, incrementant-los apropiadament a mesura que les partícules guanyen [[energia]], per fer que el [[radi (Geometria)|radi]] de la seva trajectòria es mantingui constant a mesura que aquestes són accelerades. Això permet que la cambra de [[buit]] per on circulen les partícules tingui la forma d'un llarg i estret [[Tor (figura geomètrica)|tor]] (més conegut com a «forma de [[dònut]]»), a diferència de les cambres en forma de disc dels ciclotrons. En realitat, és més fàcil utilitzar una combinació de segments de tub rectes i corbats, donant a la forma de dònut la forma d'un [[polígon]] amb molts costats. Aquesta forma també permet i requereix la utilització de múltiples [[imant]]s per corbar el feix.
La màxima energia que un accelerador circular pot impartir està típicament limitada per la força del camp magnètic i el radi màxim de la trajectòria de les partícules. En el cas d'un [[electroimant]] ordinari (no [[superconductor]]) la força del camp magnètic està limitada per la saturació del nucli (quan tots els dominis magnètics estan alineats, el camp no es pot incrementar més). Per tant, per aconseguir una màquina amb una energia el més gran possible, hem d'intentar aconseguir que el seu radi sigui també el més gran possible (o bé trobar una manera de superar la limitació de força del camp magnètic, per exemple, amb electroimants superconductors).
| |||