Carbonaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Carbonari}} a partir de uk:Карбонарії |
m Corregit: dictoris: com exemple el -> dictoris: com a exemple el |
||
Línia 13:
Nascuda inicialment com forma d'oposició a la política [[Napoleó Bonaparte|pronapoleònica]] de [[Joaquim Murat]], la Carboneria va afiliar seguidors a [[França]] i a [[Espanya]], tenint com a objectius les llibertats polítiques i l'obtenció d'una [[constitució]] en els països d'[[Europa]]. Després de la caiguda de Murat, la lluita es va dirigir contra el rei [[Ferran I de les Dues Sicílies]], que havent pres el poder havia oblidat les promeses de justícia i llibertat fetes en el període de l'exili. Es va difondre també en el [[nord]] i sobretot en les regions italianes de la [[Llombardia]] i [[Emília-Romanya]] gràcies a l'esforç de [[Filippo Buonarroti]] (que encara que no era carbonari, es va identificar amb el moviment), a l'endemà del [[Congrés de Viena]] de [[1815]] el moviment va assumir també un caràcter patriòtic i marcadament anti-[[Àustria|austríac]].
Després d'haver recollit les demandes de molts elements de la burgesia ciutadana com artesans i comerciants (que no havien perdonat al sobirà Borbó la seva política favorable als grans terratinents) la Carboneria va començar a secundar la voluntat guerrillera dels seus dirigents, interrompent altres greus problemes polític-socials que s'havien creat a l'interior d'aquesta mateixa ideologia i de tortuosos recorreguts polítics, algunes vegades contradictoris: com a exemple els carbonaris de declaraven a favor de la independència italiana, però no indicaven en gens ni mica l'eventual govern que hauria de tenir una Itàlia lliure. Aquesta ambigüitat (és a dir, el no poder afirmar amb certesa la situació política de la Carboneria, que va unir elements de "destra" -dreta- amb uns altres de "sinistra" -esquerra- i de "centre") finalitzarà només quan, després d'una llarga seqüela de derrotes militars, alguns carbonaris van tornar a discutir sobre el problema de la llibertat amb una perspectiva més àmplia i amb la intenció d'una acció comuna i a la formació d'una nació unida.
=== Els moviments de 1820 i 1821 ===
| |||