Ismaïl Enver Paixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre a redirecció i deixa {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Enver Pasha |
m Corregit: conegudes com basmatxis, -> conegudes com a basmatxis, |
||
Línia 23:
El [[1 de gener]] de [[1919]] Enver fou expulsat de l'exèrcit i condemnat per diversos crims entre els quals el genocidi armeni. Els aliats exigiren l'entrega dels tres paixes que van haver de viure en clandestinitat. Després es va dirigir a Rússia amb Celal Pasha d'eon van passar a l'Àsia Central. Retornat a [[Moscou]] una pana al avió el va obligar a aterrar a [[Lituània]] i fou detingut (abril de [[1919]]) però fou alliberat i va tornar a Berlín i de allí a Moscou el gener del [[1920]]. Del 1 al [[9 de setembre]] va assistir al Congrés del Pobles d'Orient organitzat a Bakú sota patronatge bolxevic, en representació dels revolucionaris de Líbia i el [[Magreb]]. L'octubre de [[1920]] es va instal·lar altre cop a Berlín.
El [[1921]] en plena guerra civil turca, Enver va decidir retornar a Turquia i va anar a [[Batum]] pero [[Mustafa Kemal Ataturk]] no el va voler en les seves files. Va tornar a Moscou on va obtenir suport dels bolxevics i fou enviat per Lenin a [[Bukharà]] (octubre) per ajudar a unir els musulmans i aturar revoltes locals contra els elements probolxevics; els grups amb que es va trobar foren el Partit de la Jove Burkhària d'Othman Khodja que havia assolit el poder a Bukharà el setembre de [[1920]]; i les tribus lleials al emir o khan que formaven bandes irregulars conegudes com a basmatxis, contraris a republicans i bolxevics; tot i ben acollit pels delegats d'Othman Khodja, en lloc de donar suport als elements probolxevics va contactar secretament (aprofitant una sortida per una casera) amb els rebels basmatxis i amb alguns seguidors es va passar a aquestos.
El seu projecte era unir als diversos grups rebels sota el seu lideratge i fer una ofensiva contra els bolxevics per aconseguir la creació d'un estat panturc ([[Panturània]]). Va aconseguir algunes victòries que el van portar a la direcció de la revolució; va organitzar als rebels de manera efectiva seguint criteris alemanys, i amb un estat major amb uns quants ex oficials militars otomans. Va ocupar [[Duixanbe]] el [[14 de febrer]] de [[1922]]. Firmava els seus comunicats com "Delegat de l'amir de Bukharà i gendre del califa dels musulmans, o com "Comandant en cap dels exèrcits nacionals del Turquestan, Khivà i Bukharà". Exigia la retirada russa d'Àsia Central. El [[28 de juny]] fou derrotat pels bolxevics a Kafiran i es va haver de retirar cap al sud-est de Duixanbe.
| |||