Districte de Nadia: diferència entre les revisions

m
Corregit: coneguts com baishnabs -> coneguts com a baishnabs
m (Bot: corregint puntuació (1))
m (Corregit: coneguts com baishnabs -> coneguts com a baishnabs)
El districte porta el nom de la població de Nadia o [[Nabadwip]] que vol dir "Nova Illa" que al segle XII fou capital de Bengala on fou traslladada des de Gaur. El cap militar musulmà Muhammad-i-Bakhtyar Khilji la va ocupar el [[1203]] per sorpresa i va conquerir tot seguit gran part de Bengala; però després no torna a ser esmentada fins el [[1582]] quan Todar Mal, el ministre i general d'Akbar, la va incloure al ''sarkar'' de Satgaon, l'empori proper a la moderna ciutat de [[Hooghly-Chinsurah]]; llavors no tenia gaires habitants però hi vivien uns pandits amb grans coneixements. Les terres foren concedides per [[Jahangir]] a una família de bramans suposadament originada en Bhattanarayan el cap dels cinc bramans vinguts de [[Kanauj]] al segle IX en temps del rei Aduisur de Bengala; la família havia ajudat a Man Singh, el general mogol, en la seva expedició contra Pratapaditya, el rebel raja de [[Jessore]], i va rebre catorze parganes en recompensa; la nissaga va arribar a la cimera del seu poder a la meitat del segle XVIII quan el maharaja Krishna Chandra es va posar al costat dels britànics a Plassey ([[23 de juny]] de [[1757]]) i va rebre de [[Robert Clive]] el títol de Rajendra bahadur i una donació de 12 canons utilitzats a Plassey que encara es conserven al palau del maharajà. Plassey o [[Palashi]], en anglès [[Plassey]], on es va lliurar la decisiva batalla d'aquest nom el [[23 de juny]] de [[1757]] es troba en aquest districte. El [[1770]] el territori fou assolat per la fam.
 
El [[1485]] va néixer al districte el reformador religiós Chaitanya, que va fundar la moderna secta [[vaixnavita]] (Vaishnava) de Bengala els adeptes de la qual fdoren coneguts com a baishnabs o bairagis. El [[1860]] fou escenari de la revolta de l'índigo que va causar agitació per tota Bengala, motivada pel descontentament dels terratinents locals que veien com es pagaven millors les oleaginoses i cereals que l'índigo, situació aprofitada per agitadors, fins que van refusar cultivar índigo; això va portar a seriosos disturbis que no van poder ser suprimits fins a la intervenció de les tropes. Es va crear llavors una comissió per investigar les relacions entre plantadors i cultivadors i els afers es van anar solucionant però un cop de mort s'havia ja donat al cultiu de l'índigo que ja no es va recuperar i només algunes factories van seguir amb l'activitat però la competència del blauet sintètic va reduir el preu del natural i els propietaris ja no consideraven el seu cultiu com un negoci rendible. El [[1864]] el districte fou assolat per l'anomenada febre de Nadia que va causar gran mortaldat, i l'epidèmia es va reproduir el [[1881]]-[[1886]]. Grans fams van afectar a la zona el [[1866]] i el [[1986]].
 
La població era:
1.161.213

modificacions