Tropicalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i mateixa com instrument -> i mateixa com a instrument |
m Corregit: , i doncs com instrument -> , i doncs com a instrument |
||
Línia 36:
* la segona, alineada amb la [[Cançó protesta]], es negava a acceptar elements de música pop estrangera, en tant que via de l’imperialisme cultural, i entenia la cançó, sobre tot, com un instrument de crítica política i social (el més destacat fou Geraldo Vandré);
* un tercer corrent, conegut com ''iê-iê-iê'' o [[Jovem Guarda]], s’interessà pel [[rock]] anglosaxó, cantant en portuguès però sense desviar-se musicalment del seu model (els més importants foren [[Roberto Carlos Braga|Roberto Carlos]], Erasmo Carlos i Wanderléia).
* finalment, els tropicalistes es dedicaren a promoure innovacions i experiments estètics. Se’ls va criticar, especialment en els entorns intel·lectuals i dels moviments estudiantils, per "alienats", mancats d’ideal concret i de compromís polític, i per "fer el joc a dictadura". Però de fet, els tropicalistes van fer bandera de la seva desvinculació de les organitzacions polítiques, i reivindicaven el poder de l’experiència estètica en si mateixa com a instrument de canvis de mentalitat i de trencament d’esquemes, i doncs com a instrument personalment i socialment revolucionari.
Amb el pas dels anys, i després de la mort del moviment, se’ls va comprendre i se’n reconegué el paper revulsiu. A més, molts d’ells han continuat al llarg dels anys amb el seu paper de franc-tiradors. D’altra banda, [[Gilberto Gil]] ha participat en la política activa i ha estat ministre de cultura en el govern de [[Luiz Inácio Lula da Silva]].
| |||