Din Muhàmmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: gut també com Tilim Sult -> gut també com a Tilim Sult |
m Corregit: i conegut com Kari (el G -> i conegut com a Kari (el G |
||
Línia 1:
'''Din Muhammad Khan''' fou khan pretendent dels uzbeks al [[Khurasan]], primer khan de la dinastia [[djànida]] o [[astrakhànida]], únic a Khurasan, i el primer sobirà efectiu de la nissaga que poc després va governat a [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]. El seu ancestre era Kutxuk Muhammad de l'[[Horda d'Or]] que va tenir dos fills, Ahmed Khan i Txuvak Sultan; aquest segon fou el pare de Mangixlak, el qual va tenir un fill de nom Muhammad Sultan (conegut com a Yar Muhammad Sultan). Aquest vivia a [[Àstrakhan]] però al poc temps de la conquesta de la ciutat pels russos va emigrar cap al país uzbek on el khan [[Iskandar (Xibànides)|Iskandar]] li va donar la ma de la seva filla Zehra Khanum per al seu fill Djani Beg (Jani Sultan, també esmentat com Jan, Janibeg, Janibek i altres variacions) probablement el 1567. Din Muhammad era fill de Djani Beg i va exercir durant el govern del seu cunyat Abd Allah alguns governs al Khurasan.
Així doncs l'esmentat Djani Beg <ref> que dona nom a la dinastia djànida o astrakhànida</ref>, va estar casat amb una germana d'[[Abd Allah ibn Iskandar]] i fou cunyat per tant del ''khakan'', però després de la seva mort el [[1598]], fou empresonat per [[Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah]]; llavors el seu fill, Din Muhammad (governador de Nissa i Baverd al Khurasan), va planejar rebel·lar-se i apoderar-se d'[[Herat]] que estava sota el control de Khaji Beg, lloctinent d'Abd al-Mumin; al esclatar la revolta el governador va refusar entregar la ciutat, però a la mort d'Abd al-Mumin (el mateix [[1598]]), i quan es va saber que els perses havien mobilitzar un exèrcit per recuperar [[Khurasan]], Khaji, amb el suport dels altres ''amirs'', va obrir les portes d'Herat a Din Muhammad i el va proclamar khan. Din (conegut també com a Tilim Sultan), era (com s'ha dit) el fill de la germana d'[[Abd Allah ibn Iskandar]] i de Djani Beg, i per tant nebot per via femenina del gran khan uzbek. El avi de Din Muhammad i de Baki Muhammad, anomenat Yar Muhammad i conegut com a Kari (el Gris), un home d'edat avançada, va tornar precisament llavors de [[la Meca]] on havia fet el pelegrinatge i Din Muhammad va imposar que la ''khutba'' fos llegida en nom seu i va posar també el seu nom a les monedes que es van encunyar; Din Muhammad no fou reconegut a [[Merv]] on es va proclamar Kasim Sultan, que és esmentat com a parent d'Abd Al·là sense establir quina mena de parentiu, però al cap de poc fou enderrocat i executat per Wali Muhammad, germà petit de Din Muhammad, que va agafar el govern de la ciutat nominalment en nom de Yar Muhammad. Djani segurament va ser alliberat i hauria quedat com nominal hereu de Yar Muhammad.
Els perses van entrar al Khurasan a l'estiu del 1598, van derrotar a Din Muhammad prop de Pul-i Sar ([[Sar-i Pul]]?) a l'est d'Herat, batalla en la que se suposa que van morir Djani Beg i Yar Muhammad <ref>si no fou així van morir poc després de la batalla suposadament a mans dels perses </ref>; Din Muhammad va haver de fugir, ferit, cap a territori dels turcmens; es va refugiar amb els nòmades Karai a la regió d'[[Andkhuy]] però fou reconegut per les seves robes reials i assassinat. La seva esposa va poder salvar-se mercès al sacrifici del seu servidor Khaki Yasaul que la va posar en una bossa, i en un altra als dos fills Imam Kuli i Nadir o Nasr Muhammed, penjant les bosses a cada costat de la seva muntura, i llavors va fugir galopant; una bala va tocar a Nadir al peu i el va deixar coix de per vida.
| |||