As-Sàlih Ayyub: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: reconegut com successor -> reconegut com a successor |
|||
Línia 3:
Era el fill gran d'al-Màlik [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] i el presumpte successor i l'agost de 1228 fou associat al tron quedant com a ''naib'' (virrei) a Egipte, amb Fakhr al-Din ibn Shaykh al-Shuyukh com a conseller, però aviat va perdre la simpatia paterna, es diu que per haver conspirat per ser independent. El 1229/1230 fou enviat a la [[Al-Jazira|Jazira]] però sense cap govern i el seu germà [[al-Àdil II]] ibn al-Kàmil va esdevenir el nou hereu presumpte. El 1232/1233 al-Kàmil li va confiar el govern de [[Hisn Kayfa]]. Entre 1233 i 1235 es van perdre diversos territoris a la Jazira davant el [[sultanat seljúcida de Rüm]], però el 1236 aquestos territoris foren recuperats i Ayyub fou establert com a sultà a [[Amida (Armènia)|Amida]], [[Harran]], [[Edessa]], [[Nisibis]], [[Khabur]] i altres llocs. El 1237 va començar a contractar bandes de mercenaris [[khwarizmites]] (corasmis) de l'antic exèrcit del [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]]. Va tenir conflictes amb [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]] de [[Mossul]].
A la mort d'al-Kàmil el [[6 de març]] de [[1238]]. An-Nàssir Dawud d'al-Karak havia de ser el successor a Damasc però el fill d'a-Kàmil, al-Àdil II, fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de [[Nablus]] i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abu Izzeddin |nom=Nejla M. |títol=The Druzes: A New Study of Their History, Faith, and Society |url=http://books.google.es/books?id=BprjrZzee5EC&pg=PA151&dq=Ayyub+Dawud+Karak&hl=ca&sa=X&ei=e3SMUO7VHsSHhQe0gYHQBg&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Ayyub%20Dawud%20Karak&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1993 |pàgines=p.151 |isbn=9004097058}}</ref> El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik as-Sàlih Ayyub, rebent a canvi [[Sindjar]], [[Rakka]] i [[Anah]] (gener del 1239) mentre el govern de Hisn Kayfa i dependències quedava en mans de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]]. Tant al-Sàlih Ayyub com an-Nàssir Dawud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i al-Sàlih Ayyub s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Al-Sàlih Ayyub va reorganitzar les seves forces i els seus aliats sirians i es va dirigir a Nablus (maig de 1239); es va negociar un acord de pau amb la mediació del califa abbàssida i ja estava gairebé arranjat quan al-Sàlih Ismaïl, que governava a [[Baalbek]], [[al-Bika]], [[Bosra]] i [[Sawad]], aliat d'al-Mujàhid Shirkuh ibn al-Qàhir d'[[Homs]] (1186-1240), que havia demorat l'ajut a al-Sàlih Ayyub, van aprofitar per atacar la desguarnida Damasc que van ocupar el [[27 de setembre]] de [[1239]] i van fer presoner al seu fill al-Mughith Umar.
Abandonat per les seves tropes, al-Sàlih Ayyub, es va refugiar amb [[an-Nàssir Dawud]] a [[al-Karak]], que el va acollir a causa de que ja havia tingut algunes diferències amb al-Àdil II, i encara que el va mantenir sis mesos presoner (octubre de 1239 a abril de 1240), el va alliberar a canvi d'unes promeses que després aquest va al·legar haver fet sota pressió. Quan al-Àdil II i as-Sàlih Ismaïl anaven a fer una operació conjunta contra Dawud i Ayyub, el primer fou deposat per un cop d'estat dels seus emirs (maig/juny de 1240) que van proclamar a Ayyub com a sultà d'Egipte. El juny de 1240 Ayyub entrava a la ciutadella del [[Caire]].
| |||