Enric II de Babenberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (2) |
m Corregit: coneguda com Àustria (O -> coneguda com a Àustria (O |
||
Línia 11:
El [[1147]] va participar en la seva condició de duc de Baviera a la [[segona croada]], que va acabar en catàstrofe el [[26 d'octubre]] de [[1147]] a l'[[Àsia Menor]]; pocs cavallers van aconseguir fugir, i entre els que van poder hi havia Enric II així com el jove [[Frederic Barba-roja|Frederic de Suàbia]], futur rei i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. A la tornada Enric II es va casar amb Teodora Comnè, princesa bizantina neboda de l'emperador [[Manel I Comnè]].
En el conflicte entre els Welfs i els [[Hohenstaufen]], [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III de Hohenstaufen]] havia confiscat el [[ducat de Baviera]] a [[Enric X de Baviera|Enric X]] el [[1138]] i el va cedir a la casa de [[Babenberg]]. El nou emperador [[Frederic Barba-roja|Frederic I]], va intentar un consens entre les dues parts enfrontades i va voler apaivagar als welfs, i el 1156 va retornar en feu el ducat de Baviera a [[Enric XII de Baviera|Enric XII]], fill d'Enric X. Per compensar d'aquesta pèrdua als Babenberg va concedir el ''Privilegium minus'', per el qual la Marca Oriental de Baviera coneguda com a Àustria (Osterrichi) va esdevenir un ducat independent de Baviera.
Contrariament al seu pare que va residir a [[Klosterneuburg]], Enric II va fer de Viena la seva nova capital marcgravial el [[1145]]. Per aquesta decisió Viena va agafar avantatge sobre altres viles com [[Krems]], [[Melk]] i [[Klosterneuburg]] i es va acabar com a capital definitiva del país. La construcció de la catedral de Sant Esteve, signe visible de la nova importància de la vila, es va acabar el [[1147]]. La petita església [[art romànic|romànica]] de l'època, situada a l'exterior de la població, fou consagrada el [[8 de juny]] de [[1147]]. El [[1155]], Enric II va fundar la ''Schottenstift'', lloc on serà enterrat més tard. Aquests església va agafar el seu nom pels monjos irlandesos que s'havien encarregat de la construcció i que foren confosos amb escocesos. Un monument dedicat a Enric II es veu encara al dia d'avui a l'exterior de l'església.
| |||